El protocol, que ha estat elaborat per la Unitat d’Igualtat, amb representació a tots els centres de la UB, haurà de ser ratificat a principis de febrer pel Consell de Govern de la Universitat abans de poder-se aplicar. Fins ara, ja existien documents semblants a quatre facultats (Belles Arts, Biologia, Dret, i Economia i Empresa), que han servit de base per a la discussió d’aquest nou pla i que havien derivat ja en la creació de comissions d’igualtat i de protocols específics per al tractament d’aquesta problemàtica. Ara, la universitat es dota, però, d’eines més sòlides i d’un marc general per encarar-la. La iniciativa traça la línia a seguir quan es detecti un cas d’assetjament sexual i la resposta prevista per fer-hi front i estableix un “modus operandi” que garanteixi “la protecció i l’acompanyament a les víctimes”.

Un cas d’assetjament prescrit

El nou protocol arriba només quatre mesos després que la fiscalia arxivés les diligències per un suposat cas d’assetjament sexual a la universitat. El docent investigat, el catedràtic de Sociologia Jesús de Miguel -actualment de baixa-, havia estat acusat d’aquest delicte per diverses alumnes de la facultat d’Economia i Empresa. Uns fets que es remunten als anys 2007 i 2008 i dels quals la UB reconeix haver tingut constància el 2011, “quan les presumptes víctimes van comunicar-ho als òrgans de govern”. Es va posar aleshores en marxa el protocol amb el qual sí que comptava ja aquesta facultat, i que preveu que en cas d’una denúncia es pugui crear una comissió que estudiï la queixa i elabori un informe.

El Rectorat de la UB va rebre les conclusions el gener de 2012 i, seguint la normativa disciplinària aplicable al professorat, va nomenar un catedràtic perquè instruís un expedient sancionador. Com que “els fets havien prescrit administrativament”, no es van adoptar cap mesura contra De Miguel. La UB admet, no obstant, que “hi havia indicis de possibles fets d’aparença delictiva” i és per això que va traslladar a la fiscalia el cas “perquè depurés, si ho estimava ajustat al dret, responsabilitats penals”. El ministeri públic, tot i obrir-ne una investigació, va concloure de la mateixa manera: ja havien passat tres anys dels fets denunciats, cosa que comportava “la inevitable conseqüència d’entendre extingida la responsabilitat criminal del denunciat”. Actualment, el termini de prescripció és de cinc anys.