L'any 1949 l'Enric va passar 31 dies a la comissaria de la via Laietana. Durant la dictadura franquista, la Jefatura es va convertir en escenari de tortures a milers d'opositors al règim. Seixanta -quatre anys després, l'Enric encara recorda els abusos. ENRIC PUBILL, president de l'Associació d'Expresos Polítics del Franquisme "Recordo una dona que cada nit, els policies, abusaven d'ella. Aquesta dona va patir a la Jefatura i en recordo els crits. Després, quan va néixer la criatura, ja no en vam saber res més." Acabat el franquisme, la situació va canviar. Tot i això, la Jefatura va continuar al punt de mira de moltes protestes ciutadanes. Una de les més recordades va ser el desallotjament del cinema Princesa, l'any 1996, que va acabar amb una batalla campal a la via Laietana. Un altre capítol més recent és la vaga del 14 de novembre passat. En aquest cas, els manifestants van cremar una furgoneta de la policia davant mateix de la comissaria. Els veïns de la zona veuen amb bons ulls que, ara, l'Ajuntament reclami a l'Estat la cessió de l'edifici. Tot i així, creuen que no serà fàcil aconseguir-ho.
L’edifici no va ser construït per ser una comissaria, sinó la residència familiar d’un empresari ric, que fins i tot va voler recular la façana per deixar-hi una vorera àmplia on aparcar el seu carruatge. Tenir casa a la nova via Laietana, que es va obrir durant la segona dècada del segle XX, ja era motiu de prestigi. Però la casa es va vendre el 1929 per convertir-se en un dels hotels de l’Exposició Universal. Va ser la Generalitat republicana la que, a partir de 1931, hi va instal·lar la seu de la Comissaria General d’Ordre Públic.
Després de la Guerra Civil, la comissaria va esdevenir la seu de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya. Amb la creació de la Brigada d’Investigació Social, el 1941, aquells despatxos es van convertir en el centre de la repressió violenta de tots els opositors al règim. Els calabossos instal·lats a les plantes subterrànies de l’edifici funcionaven més aviat com a veritables sales de tortura, on els germans Creix, comissaris de la brigada politicosocial amb un llarg historial d’extorsions, intentaven aconseguir confessions a còpia de torturar els detinguts. Enric Pubill, president de l’Associació d’Expresos Polítics del Franquisme, hi va passar 31 dies l’any 1949 i narra els abusos que hi va patir, especialment per part dels germans Creix. L’Antonio, el més gran, es va especialitzar a perseguir comunistes, mentre que el germà petit, el Vicente, coneixia més els cercles universitaris i catalanistes. L’escriptor Manuel Vázquez Montalbán els va definir com a “professionals de la humiliació”. També van patir les seves tortures activistes de tot signe de la lluita antifranquista, com Joan Oliver, Joan Comorera o Gregorio López Raimundo.
Tot això es va acabar amb la Transició, però molts dels que hi havien estat torturats mai no van voler tornar a trepitjar aquell vell edifici. Va funcionar durant uns anys com a comissaria central, fins al desplegament dels Mossos d’Esquadra, però a hores d’ara només hi queden algunes unitats especialitzades de la Policia Nacional. La ubicació, al bell mig de la via Laietana, el va convertir en el blanc imprescindible de la majoria de protestes que baixen tradicionalment per aquesta avinguda. Normalment, les manifestacions s’hi aturen per corejar consignes clàssiques com “el hijo del madero a la universidad (para que no sea como su papá)”, però en alguns casos també s’hi han produït enfrontaments violents.
Per exemple, druant el desallotjament del cinema Princesa, l’any 1996, la protesta va acabar amb una batalla campal a la via Laietana. Un altre capítol més recent és la vaga del 14 de novembre passat: en aquest cas, els manifestants van cremar una furgoneta de la policia davant mateix de la comissaria.
