La Mercedes té 31 anys, quan en tenia 20 li van diagnosticar un tumor als ovaris i li van haver d'extirpar. Abans, però, els ginecòlegs li van extreure una petita mostra del teixit ovàric que no havia quedat danyat i el van emmagatzemar al banc de sang i texits fins al moment en què ella decidís ser mare, una dècada més tard. JUSTO CALLEJO, cap clínic del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de Sant Joan de Déu "Què vam fer nosaltres? Agafar sang de la Mercedes i fer el què havien fet altres companys amb altres tècniques...unes tècniques per afavorir la formació de venes i artèries, ho vam combinar amb el teixit i hem tingut una resposta que, de moment és meravellosa." Aquest teixit se li va col·locar a cada banda de l'úter, en un lloc proper a la ubicació natural dels ovaris, i van aconseguir recuperar-hi l'activitat ovàrica. El Lucas n'és el resultat. MERCEDES ARCO, pacient "Als 20 anys no pensens en ser mare i què suposa que et treguin els ovaris i arriba el moment i t'ho plantejes." Sant Joan de Déu es converteix així en el primer hospital de l'Estat que aconsegueix un embaràs en una dona a qui se li havien extirpat els ovaris. A nivell mundial només se'n coneix un altre cas a Bèlgica. Un cas que obre la porta a ser mare a qualsevol altra pacient a qui se li hagin hagut d'extirpar els ovaris. JUSTO CALLEJO, cap clínic del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de Sant Joan de Déu "Això no és una cosa que s'aplicarà d'una manera aïllada amb una persona quan ja arribi una situació de fallada ovàrica, és una tènica que es pot utilitzar en previsió per aquelles malaltes que ja poden pensar que tindran un fracàs ovàric" Com és el cas del 80% de les nenes o les dones joves que a causa de tractament de radioteràpia i quimiotèrapia fruit d'un càncer han perdut la funció ovàrica i per tant s'ha posat en perill la capacitat reproductiva que tenen.
La dona, de 31 anys, va tenir una tumoració als dos ovaris i els hi van haver d’extirpar. Durant la intervenció, l’equip mèdic va obtenir una petita porció de teixit ovàric sa i el va congelar. Anys més tard, quan la pacient va voler ser mare, els metges li van reimplantar el teixit i, després de només quatre mesos, el cos de la dona va mostrar signes d’activitat ovàrica.
El servei de Ginecologia de l’Hospital Sant Joan de Déu va iniciar un procés d’estimulació ovàrica i, mitjançant la tècnica de la fecundació “in vitro”, van obtenir un embrió. El van implantar a l’úter i es va aconseguir un embaràs. Després de 39 setmanes de gestació va néixer el Lucas, el primer nadó a Espanya i el segon al món que neix d’una dona sense ovaris gràcies a la tècnica de l’autotrasplantament de teixit.
Altres tècniques per ser mare sense ovaris
L’any passat, l’Institut Dexeus també va aconseguir fer mare a una dona sense ovaris, però fent la fecundació “in vitro” abans d’extirpar-los-hi i llavors congelant els embrions. Això moltes vegades no és possible, perquè el tumor obliga a fer aquesta intervenció amb urgència o bé perquè la dona a qui li treuen els ovaris és una nena i no pot sotmetre’s a un procés d’estimulació ovàrica.
El programa de preservació de la fertilitat de l’Hospital Sant Joan de Déu ha atès més de 250 dones d’entre sis i 38 anys que han hagut de sotmetre’s a un tractament oncològic que els podria afectar la funció ovàrica. Amb aquest tractament, moltes d’aquestes dones podran ser mares sense haver de recórrer a la donació d’òvuls o embrions, tècniques força més complexa que requereixen la participació de donants. Els seus fills tindran, a més, el seu propi llegat genètic.
