Aquest mar de tubs on es potabilitza l'aigua salada és clau per alleujar futurs episodis de sequera, però precisament ara, això no és necessari. Aquest mes, les conques del Ter i del Llobregat, que abasteixen l'àrea metropolitana, estan a més del 80% de la seva capacitat. Això fa que la dessalinitzadora treballi al mínim rendiment, ja que aturar-la, podria malmetre els mecanismes de filtració. JOAN COMPTE, gerent d'Aigües Ter-Llobregat "Les membranes són els filtres que retenen les sals i aquestes membranes no es poden deixar seques, han de tenir sempre una mica d'aigua i estar humides perquè es conservin, i és per aquest motiu que no podem tenir la planta parada del tot". De les 10 línies que té la dessalinitzadora del Prat, ara només en funciona una que produeix uns 20.000 metres cúbics i poden abastir unes 100.000 persones. Aquesta aigua arriba barrejada amb la dels embassaments a les aixetes de les llars. La capacitat a la qual ha de treballar aquesta infraestructura ve determinada per l'estat dels embassaments, les dades que registren els pluviòmetres i, fins i tot, les previsions meteorològiques. Cada 15 dies, l'Agència Catalana de l'Aigua comunica als tècnics de la planta quanta aigua s'ha de produir. JORDI PASTOR, cap de gestió de recursos hidrícs de l'ACA "La capacitat d'aquesta planta es va activant de forma progressiva quan es van esgotant els recursos tradicionals o regulars del riu Llobregat, les aigües subterrànies, etcètera". Des que va entrar en funcionament, aquesta planta només s'ha utilitzat fins al 50% de la seva capacitat. Però la propera sequera podria arribar en un o dos anys i aviat caldrà treure-li ple rendiment, fet que costarà uns 72.000 euros al dia. Dessalar aigua suposa una despesa elèctrica important i a mig termini, això es notarà en la factura.

En conjunt, les conques internes catalanes estan al 80% de les reserves, una situació força diferent a la sequera de 2008. Aleshores, el Departament de Medi Ambient va apostar per la dessalinitzadora del Prat, una infraestructura construïda per reduir la dependència dels embassaments.

Les pluges de les darreres hores han omplert encara més els embassaments catalans i això provoca que no sigui necessari recórrer a la dessalinitzadora. Aquesta infraestructura va costar 230 milions d’euros i el seu manteniment diari també és costós, però des que es va inaugurar no ha calgut utilitzar-la. Tot i això, es manté sempre a baix rendiment, perquè per qüestions tècniques no es pot aturar.