Des de fa 18 anys, el poble gitano té en aquestes jornades un espai de diàleg. En aquest temps han aconseguit que la seva veu sigui escoltada. Ara, el repte és passar de les declaracions als fets. Sobretot en àmbits com l'habitatge o l'accés al món laboral, on el poble gitano se sent clarament discriminat. Aconseguir la igualtat passa necessàriament per l'educació. I un dels principals problemes és l'abandonament escolar, que des de la implantació de l'ESO s'ha multiplicat. RAMÓN FLECHA, catedràtic de Sociologia de la UB "Abans estaven a la mateixa escola fins als 14 anys i es va posar el canvi als 12. Això és un error i el poble gitano ja ho va dir en el seu moment però no va ser escoltat. Això s'ha de corregir". Aquesta edició de les jornades culturals està marcada per l'expulsió de gitanos a França. Una decisió que la Federació d'Associacions Gitanos de Catalunya ha criticat molt durament, i que alerta no és un fet aïllat a Europa. CRISTÓBAL LASO, vicepresident de Política i Comunicació de la FAGiC "No es exclusivo de Francia. En Hungria, Eslovaquia, Suecia estan ocurriendo actos preocupantes. En una ciudad europea neonazis entran a golpes contra el pueblo gitano. Está ocurriendo a diario". El poble gitano també ha criticat les actituds racistes a casa nostra, concretament l'ús electoralista que en fan alguns partits polítics.
Les jornades volen ser un espai de reflexió sobre la situació actual, la convivència i el paper dels gitanos i no gitanos en la societat. Reuneix a polítics, organitzacions socials i representants dels diferents organismes públics i universitaris. L’objectiu és debatre i donar a conèixer la cultura gitana.
En l’edició d’aquest any, un dels temes que s’han tractat ha estat el de les expulsions de gitanos de França. La comunitat alerta que aquest no és un fet aïllat a Europa perquè denuncien que a altres països també es donen episodis de xenofòbia.
El poble gitano també ha criticat actituds racistes a casa nostra, concretament l’ús electoralista que en fan alguns partits polítics.
