La Barcelona multiètnica, en detall

·Els italians són la comunitat estrangera més nombrosa de Barcelona (24.256), i representen el 8,7% del total de la població forana establerta a la nostra ciutat. Gairebé un de cada quatre (24,4%) viu al districte de l’Eixample, sobretot a la Dreta de l’Eixample, on un 15,4% dels residents de fora són d’aquest país. Nou Barris, però, no els atreu: només n’hi viuen 650 (2,7%): tres a Torre Baró i quatre a Vallbona. On menys han arrelat ha estat, no obstant això, a la Clota, a Horta-Guinardó: tan sols hi ha un italià empadronat al barri. A Baró de Viver n’hi ha tres i a la Marina del Prat Vermell, quatre.

·Els pakistanesos són el segon grup immigrant més populós (21.637), el 7,7% del total. La majoria es concentra a Ciutat Vella (33,6%) i suposa el 23,2% dels estrangers residents al Raval (5.659). No és, però, on percentualment parlant més n’hi ha: al Besòs i el Maresme representen el 38,3% del conjunt de la població forana (2.156), i ja són el 16,9% dels habitants forans del Poble-sec (2.120). Contràriament, només n’hi ha sis a Sarrià, 10 a Pedralbes i 45 a la Dreta de l’Eixample.

·Els xinesos ocupen el tercer lloc en el rànquing (16.128). L’Eixample és el seu districte preferit (4.793), on un de cada 10 estrangers que hi viu és de nacionalitat xinesa (9,8%). El barri on n’hi ha més no és, sorprenentment, al Fort Pienc, on el “Chinatown” és més que evident (1.045), sinó a la Nova Esquerra de l’Eixample (1.057). Tot i ser ja la tercera comunitat més nombosa del districte de Sant Andreu, no hi ha cap xinès que visqui a Baró de Viver. Tampoc a la Clota. Quatre resideixen a Torre Baró i a Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes; set, al Coll; 11, a Ciutat Meridiana i 12, a Pedralbes. Fora de l’Eixample, els xinesos tenen una presència destacada al Poble-sec (509), el Camp de l’Arpa del Clot (500) i Navas (454).

Per districtes:

·Ciutat Vella: els bangladeshians se situen com la tercera comunitat amb més presència al Raval (2.476) i la cinquena en el conjunt del districte (2.589). Sant Pere, Santa Caterina i, particularment, la Ribera és on els italians són, de lluny, majoria (1.216) (els següents són els francesos, amb 673 residents). També al Gòtic (874) i a la Barceloneta (647). Al barri més mariner, els suecs ja representen el setè grup més nombrós (172), i en són l’onzè al Gòtic (144), darrere dels originaris dels Estats Units (145). En el global del districte, queden, però, a molta distància dels filipins (4.898), segon col·lectiu estranger de Ciutat Vella. On sobretot viuen és al Raval (88,4%), al sector de ponent delimitat pels carrers del Peu de la Creu, Joaquín Costa i la ronda de Sant Antoni.

·L’Eixample: és el districte amb més immigrants (48.917), bastants més que a Ciutat Vella (43.944). Els colombians tenen una important colònia a la Sagrada Família (599), on són la quarta comunitat estrangera i on en els darrers mesos han obert nombrosos establiments, si bé els peruans els superen en nombre (625). Per darrere hi queden els bolivians (522). A l’Antiga Esquerra de l’Eixample, els filipins són el cinquè grup més nombrós (340). A la Nova Esquerra de l’Eixample és on més brasilers hi ha de tot Barcelona (334, setens), i també on més argentins (306, novens) i mexicans (284, desens) s’han instal·lat. A la Dreta de l’Eixample, en canvi, és on trobem el col·lectiu més nombrós d’estatunidencs (254, vuitens).

·Gràcia: el col·lectiu francès (760) opta sobretot per la Vila de Gràcia. És el segon grup amb més presència al barri (760) i al districte (1.296). Però per cada francès, hi ha dos italians (1.511) a la Vila de Gràcia. Enlloc més no n’hi ha tants. Els bolivians són la tercera comunitat de Vallcarca i els Penitents (103); els marroquins, la segona del Coll (92); i els colombians, la tercera a la Salut (90). A la Vila de Gràcia és, a més, on viuen més portuguesos (247).

·Horta-Guinardó: els equatorians són el col·lectiu estranger més nombrós del districte (1.605) però, en canvi, no lideren el rànquing en cap dels 11 barris. Els dominicans s’han convertit en el grup forà amb més paisans a Horta (196). La comunitat colombiana s’estén amb força pels carrers del Baix Guinardó, on és el segon nucli forà més abundant (301). Els peruans són la població estrangera majoritària al Guinardó (400), a la Teixonera (172) i a Sant Genís dels Agudells (72). Els bolivians, al Carmel (570). A Can Baró, els xilens hi ocupen el quart lloc (57) i són el col·lectiu més nombrós a Montbau (68) i la Vall d’Hebron (54). A la Clota ho són els pakistanesos (41), i a la Font d’en Fargues, els italians (72). Entre les comunitats minoritàries, destaca l’armènia, quinzena ja al Carmel (96).

·Nou Barris: si hi ha un barri “bolivià” a Barcelona, aquest és el del Turó de la Peira (765), on també és molt forta la presència de dominicans (368, tercers). Els bolivians són igualment el grup més nombrós a Vilapicina i la Torre Llobeta (429), i a Porta (375), barri on els armenins escalen fins a una sorprenent vuitena posició (168). On més n’hi ha, però, és a la Prosperitat (183, setens). A la Trinitat Nova, és la quarta comunitat estrangera (119). Al barri de les Roquetes, són els romanesos els qui hi han format un nucli molt quantiós (200, cinquens). A la Guineueta, lideren la classificació els equatorians (113), i a Torre Baró, els marroquins (50). Els paraguaians són el quart col·lectiu forà de Canyelles, encara que amb una població molt minsa (27). I a Ciutat Meridiana és on resideixen la majoria de nouvinguts de l’Àfrica negra: 247 nigerians (sisens) i 168 ghanesos (setens).

·Les Corts: després dels italians, els xinesos són els més nombrosos al barri de les Corts (369) i hi comencen a treure el cap els romanesos (131, onzens). En canvi, a la Maternitat i Sant Ramon, darrere dels italians hi trobem els colombians (206), i els veneçolans hi són setens en nombre (101). A Pedralbes, el principal col·lectiu estranger és el francès (459). Els alemanys són els tercers al barri (111); quarts, els russos (86); i cinquens, els japonesos (77).

·Sant Andreu: després del Raval i el Besòsi el Maresme, és a la Trinitat Vella on hi ha més pakistanesos (980). Els ghanesos són el novè grup forà (82) d’aquest barri però, per contra, al veí Baró de Viver no n’hi viu cap. El col·lectiu peruà és el primer a la Sagrera (459), un barri on els hondurenys són la novena comunitat estrangera (114) i els russos, la desena (95). També hi ha molta presència de romanesos al districte (613, desens), sobretot a Sant Andreu (158, novens), la Trinitat Vella (125, cinquens) i el Congrés i els Indians (91, setens). I d’equatorians (1.648), el primer grup immigrant al Bon Pastor (194). Una darrera curiositat: hi ha més paraguaians al districte (390) que argentins (381).

·Sant Martí: el Poblenou és un barri cobdiciat pels europeus, on viuen italians (718, primers), francesos (373, quarts) i alemanys (255, cinquens). I pels asiàtics: hi resideixen pakistanesos (543, segons) i xinesos (396, tercers). També és la casa de 229 marroquins (sisens). Al Clot, precisament els marroquins (296, tercers) han cedit terreny a xinesos (335, primers) i italians (301, segons). Un dels col·lectius que més ha crescut és el dels romanesos, desens en el conjunt del districte (1.116). Sobretot n’hi ha a la Verneda-la Pau (182, cinquens). A Diagonal Mar i el Front Marítim, els russos s’hi situen com a segona comunitat estrangera (190). I els alemanys, com a tercer col·lectiu més nombrós a la Vila Olímpica (119). Indis (160, setens), senegalesos (118, onzens) i nepalesos (100, tretzens) són algunes de les comunitats més exòtiques del Besòs i el Maresme.

·Sants-Montjuïc: el Poble-sec és, després del Raval, el barri de Barcelona amb un percentatge més elevat d’immigrants (30,6%). També en nombre (12.528). Els filipins ja són el segon grup més populós al barri (1.095), un col·lectiu que sense fer soroll ha desbancat un col·lectiu menys “silenciós”: els dominicans (660), només cinquens tot i la visibilitat que tenen a l’entorn del carrer més comercial, el de Blai. Molts, de fet, s’han traslladat a Sants-Badal (258, sisens), barri que lideren els bolivians (412) i amb una presència important de romanesos (204, vuitens) i paraguaians (123, onzens). Al veí Sants també el col·lectiu bolivià hi és majoria (645) i són 18 les comunitats estrangeres amb més de 100 paisans al barri, entre les quals, la brasilera (138) i la veneçolana (111). A la Bordeta, els xinesos s’hi imposen (201). A Hostafrancs, són primers els pakistanesos (383). A la Font de la Guatlla, ho són els italians (164). I a la Marina de Port, els filipins (396). Aquí, la presència de romanesos (169, vuitens) i d’hondurenys (130, desens) és quantiosa. I cada cop hi creix més la població de búlgars (87, catorzens). És, de fet, on n’hi ha més després del Raval i el Besòs i el Maresme.

·Sarrià – Sant Gervasi: nord-americans (732, quarts) i britànics (633, cinquens) completen el pòquer de nacionalitats estrangeres al districte més benestant, per darrere d’italians, francesos i alemanys. Aquests últims sobretot tenen fixada la residència a Sant Gervasi – Galvany (243, tercers). Els estatunidencs lideren, de fet, el rànquing de comunitats foranes a les Tres Torres (172), mentre que els britànics són la segona població més nombrosa de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (61). L’elevada presència de minyones que treballen en cases del barri fa que també hi hagi una nombrosa població llatina empadronada a Galvany: sobretot bolivians (209, cinquens), peruans (182, sisens), colombians (175, vuitens) i filipins (173, novens). A Sarrià, s’hi ha instal·lat un gruix molt important de la colònia japonesa (143, tercers). I al Putxet i el Farró, els argentins pugen fins a assolir la vuitena plaça (117).

·Hi ha encara uns quants països (cada cop menys) amb una representació mínima o directament nul·la a Barcelona: San Marino (0), Mònaco (1) i Liechtenstein (5) a Europa; el Txad (0), Botswana (0), Lesotho (0), República Democràtica del Congo (1), Zàmbia (1), Malawi (2), Seychelles (2), Namíbia (2) i República Centreafricana (2), a l’Àfrica; Bahrain (0), Bhutan (0), Corea del Nord (0), Maldives (0), el Iemen (1), Oman (1), Cambodja (2), Laos (3) i Myanmar (3) a l’Àsia; Surinam (0), Belize (1), Saint Lucia (1), Granada (1), Antigua i Barbuda (2), Barbados (2), Saint Kitts i Nevis (2) i les Bahames (3), a Amèrica; i les illes Fiji (0), a Oceania.