Fa tres anys el metge Carlos Morin i 10 acusats més van ser absolts d’haver practicat 89 avortaments fora dels supòsits previstos per la llei. Per aquests fets, la fiscalia va arribar a demanar-li 273 anys de presó. L’Audiència de Barcelona va sentenciar que les intervencions es van practicar amb el consentiment i a petició expressa de les dones embarassades, que es van fer amb personal titulat i que no hi havia proves per a una condemna. Per això va absoldre tots els acusats.

Diverses associacions antiavortistes, entre les quals hi ha E-Cristians o Alternativa Española, van interposar un recurs al Tribunal Suprem, que el va acceptar i va revocar l’absolució de la sala sisena de l’Audiència de Barcelona. És per això que aquest divendres se celebra per segona vegada el judici, que obligarà a citar una altra vegada el doctor i la resta d’acusats, així com algunes de les dones que es van sotmetre a avortaments als centres dirigits per Morín.

El cas va arrencar l’any 2006 després que la televisió pública danesa emetés un reportatge en què apareixien imatges enregistrades amb càmera oculta en algunes clíniques dirigides pel metge d’origen peruà Carlos Morín. La investigació va culminar un any després amb la detenció de Morín i l’escorcoll de les tres clíniques de Barcelona (Ginemedex, TCB i Barnamedic). Les dones que havien avortat durant el termini que s’investigava van declarar com a testimonis i la majoria van declarar que van interrompre l’embaràs perquè el fetus tenia malformacions greus o hi havia un risc per a la seva salut. Morín, per la seva banda, va reconèixer els avortaments però va negar que fossin il·legals.

Finalment hi va haver una sentència absolutòria per a Morín, la seva dona i la resta dels acusats. Se’ls va exonerar de tots els delictes que se’ls havien atribuït: avortament il·legal, associació il·lícita, intrusisme i falsedat documental. En el text final del jutge, però, es concloïa que els avortaments eren legals però es practicaven “amb menys rigor del desitjable”. La polèmica estava servida, i els recursos de les entitats antiavortistes a la Sala Penal del Tribunal Suprem no es van fer esperar. L’alt tribunal considera que el jutge no va valorar degudament proves com ara el vídeo gravat amb càmera oculta per la televisió danesa, que interpreta que va ser rebutjat sense motiu.

De fet, en la primera sessió del judici la defensa ha rebutjat que s’admeti aquest reportatge com a prova, perquè diuen que està editat i que només es podria analitzar tot el contingut original sense talls. La defensa considera que calen proves noves per poder jutjar per segona vegada un fet ja jutjat, i ha assegurat que s’han comès errors processals. L’acusació particular i la fiscalia, en canvi, defensen que es projecti el vídeo tal com està previst en el guió del judici, per analitzar-lo en profunditat. D’altra banda, hi ha 15 dones que havien estat citades com a testimonis però no han estat localitzades. L’advocat de Carlos Morín, Carlos Capuz, ha demanat que no se les faci passar una altra vegada pel tràngol de declarar i que es projecti el vídeo del que ja van dir en la vista fa quatre anys. Capuz també ha dit que el doctor no assistirà a totes les sessions del judici i que només ho farà el dia que hagi de declarar i en l’exposició final per motius de salut.