El judici havia de començar la setmana passada, però es va ajornar a petició d’una de les defenses i s’ha reprès aquest dilluns amb les declaracions dels deu acusats, nou dels quals estan en presó preventiva. Els tres que han prestat declaració han coincidit que el novembre del 2014 agents del Cos Nacional de la Policia els van dir que tenien un suposat infiltrat dels Mossos que, en les trobades que feien, treia a col·lació qüestions relacionades amb el terrorisme, amb la comissió de possibles atemptats i amb l’Estat Islàmic.
La qüestió de la ‘xivatada’ policial ha centrat els primers minuts del judici, ja que les defenses s’han queixat del fet que la presidenta del Tribunal, Ángela Murillo, no hagi inclòs al sumari aquesta peça separada, que està declarada secreta. El fet el van denunciar els Mossos d’Esquadra, que sostenien que agents de la policia espanyola havien advertit la cèl·lula desarticulada que la policia catalana els estava seguint. Tot plegat va provocar la primera crisi entre el Ministeri de l’Interior i la conselleria d’Interior.
La suposada cèl·lula la van desarticular el març del 2015 els Mossos d’Esquadra en l’anomenada operació Caront, la primera gran operació antiterrorista de la policia catalana. Segons la fiscalia, el grup es feia dir Fraternitat Islàmica per a la Predicació del Gihad i es dedicava a adoctrinar i enviar joves a Síria i l’Iraq. L’objectiu era atemptar a l’estat espanyol i, de fet, havia fet fotos a edificis com el Parlament, la comissaria de Mossos de la plaça d’Espanya o l’Hotel Arts de Barcelona. També planejava segrestar una directora d’una entitat financera per finançar la compra d’explosius i armes. Hi ha 10 persones processades acusades d’un delicte d’integració o col·laboració amb organització terrorista i s’enfronten a penes d’entre set i 19 anys de presó.
