JOSEP SÁNCHEZ, guàrdia urbà retirat "Aquesta és l'armilla que ens posàvem per regular el trànsit i quan estàvem de servei ens havíem de posar el 'barbutejo' i els guants blancs per regular el trànsit. Em dic Josep Sánchez, tinc 87 anys, vaig ingressar a la Guàrdia Urbana l'any 49, a l'octubre. M'he dedicat al trànsit i després vaig passar a cavalleria i, després, vaig estar a la unitat urbana de 'vespista'. A trànsit estava a la ronda de Sant Antoni, confluència amb el carrer dels Tallers. La gent et respectava molt més. Abans no portàvem ni defenses, ni portàvem cap arma. Jo vaig entrar a cavalleria, principalment, perquè m'agradaven els cavalls. Gràcies a això vaig conèixer l'Errol Flynn, perquè un dia estava ballant a una sala de festes i em van preguntar si era ballarí i vaig dir: 'No, sóc policia'. 'Policia de què?' 'De cavalleria'. 'Vols conèixer el Errol Flynn?'. I així vaig estar fent d'especialista per a ell, perquè no sabia muntar a cavall. Jo sóc una persona que sento molt la Guàrdia Urbana. Jo ara mateix no sóc guàrdia i faig coses per la guàrdia. El meu fill és guàrdia urbà, la meva jove és guàrdia, el meu nét és guàrdia. Tots som una família. Jo ho vaig dir moltes vegades, ho he dit i ho diré sempre: 'Jo seré guàrdia fins que mori'."
