L’informe que ha elaborat el CIDOB posa en dubte si els joves de Ripoll estaven integrats, malgrat que diferents persones relacionades amb el seu entorn, com l’educadora social, asseguren que ho estaven perquè parlaven català i treballaven. Per a la comissionada d’Immigració, Lola López, són afirmacions també una manera d’exclusió: “Com no han de parlar català si viuen a Catalunya, i alguns havien nascut aquí?”, ha sentenciat. López ha posat en relleu el sentiment de pertinença ja que un d’ells va declarar que no se sentien d’aquí.
Més debat sobre el terrorisme
Entre altres coses, l’informe també insta a un debat constant sobre el terrorisme i no només quan hi ha un atemptat. De fet, asseguren que la falta de reflexió i diàleg va ser un dels trets diferenciadors dels atacs a Catalunya, a diferència d’altres atemptats arreu del món.
L’investigador del CIDOB, Moussa Bourekba, n’ha criticat el caràcter fugaç i en el cas de Catalunya l’ha atribuït, en part, al context polític. També ha lamentat que amb l’increment d’atemptats a Europa durant els últims anys, sembla que s’ha establert “una espècie de rutina” i això fa que no es vegi un atac terrorista amb tanta excepcionalitat. Part d’aquest debat, segons el CIDOP ha de servir per reflexionar sobre la immigració al nostre país i replantejar les mesures per integrar-los.
Sobre el tractament que fan els mitjans de comunicació n’ha parlat la portaveu de la Fundació Ibn Battuta, Miriam Hatibi, entrevistada en moltes ocasions després del 17-A. Ha dit que alguns mitjans de comunicació ja parlen durant tot l’any de la comunitat musulmana mentre que altre només ho fan en dates concretes per parlar sobre fets com, per exemple, l’atemptat a la Rambla, i això no ajuda a la integració.
