(ACN) L’ hospital Vall d’Hebron ha començat aquesta setmana a reclutar voluntaris per participar a l’assaig clínic en fase III de la vacuna contra la covid-19 de la farmacèutica Janssen (Johnson & Johnson). Es tracta del primer assaig d’aquestes característiques que s’ha autoritzat a l’estat espanyol i arriba en els dies previs a l’inici de la campanya de vacunació, el proper 27 de desembre. En els propers dies, el Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron administrarà la vacuna als primers voluntaris, que en rebran dues dosis amb 57 dies de diferència. Se’ls farà un seguiment de dos anys.
La vacuna no conté el virus viu, sinó que utilitza una proteïna artificial del virus perquè l’organisme generi anticossos. L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) va autoritzar el novembre l’assaig ENSEMBLE 2 per avaluar l’eficàcia i la seguretat d’aquesta vacuna, tant en voluntaris sans com en participants amb malalties concomitants que s’associen a un major risc d’una covid-19 greu.
Amb la participació del Clínic, Trias i Pujol, i Quirón Salud de Barcelona
L’assaig compta amb la participació de l’Hospital Clínic, l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona i l’Hospital Quirónsalud de Barcelona. Inclourà fins a 30.000 voluntaris de nou països: Bèlgica, Colòmbia, França, Alemanya, Sud-Àfrica, Filipines, Espanya, Regne Unit i Estats Units.
Voluntaris sans de més de 18 anys
Per participar en l’estudi, el requisit indispensable és tenir més de 18 anys. No hi poden participar persones immunodeprimides per una malaltia de base o bé en tractament amb medicaments immunosupressors; dones embarassades o amb probabilitat d’embaràs en els dos anys vinents; persones amb antecedents d’anafilàxia o reaccions adverses greus a les vacunes i persones que ja participin en altres assaigs clínics.
Com funciona la vacuna de Janssen
La vacuna, anomenada Ad26.COV2.S, no conté el virus viu. Utilitza una proteïna artificial perquè l’organisme generi anticossos. Està basada en una tecnologia sòlidament documentada, amb un adenovirus recombinant no replicatiu que actua com a vector per generar una resposta immunològica davant d’una de les proteïnes del coronavirus coneguda com a proteïna S (“spike”). Aquesta proteïna és la que fa servir el virus per unir-se a les cèl·lules de la persona i, de fet, és la que li dona la forma de corona.
Com es fa l’assaig clínic
Es tracta d’un estudi randomitzat, doble cec i controlat amb placebo. Això vol dir que, de manera aleatòria, a la meitat dels participants se’ls administra la vacuna i a l’altra meitat el placebo emmascarat, de tal manera que ni el personal sanitari ni el voluntari poden identificar què s’està administrant. Durant tot l’assaig, es durà a terme un monitoratge estret de tots els voluntaris i una identificació de tots els casos de covid-19 que es vagin produint. Això permetrà dur a terme anàlisis preliminars amb dades intermèdies.
Quan se sabran els resultats
Caldrà esperar que l’assaig clínic hagi finalitzat per analitzar totes les dades i extreure conclusions finals. “Encara que aquests dies ja s’hagin autoritzat dues vacunes enfront de la covid-19 és imprescindible seguir desenvolupant altres vacunes candidates per garantir una major disponibilitat i també poder perfilar estratègies ajustades a cada grup poblacional”, explica la doctora Susana Otero, investigadora de l’estudi, investigadora principal del grup de recerca en Epidemiologia i Salut Pública del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i metge adjunta del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de Vall d’Hebron.
“La participació de persones voluntàries de forma altruista en els assaigs clínics és fonamental per poder avançar en la recerca, no només de vacunes, sinó també de qualsevol nou medicament. És un acte de solidaritat que reflecteix la contribució de la societat en l’avenç de la medicina, tan important en una situació de crisi sanitària com la que estem vivint”, recalca la doctora Magda Campins, investigadora principal de l’estudi, cap del grup de recerca en Epidemiologia i Salut Pública del VHIR i cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de Vall d’Hebron.
