El districte de Gràcia és l’únic de Barcelona on la llengua habitual és el català. Poc més de la meitat dels barcelonins que hi viuen, en concret un 52,9 %, l’usen abans que cap altra. El segueixen les Corts (45,4 %), Sarrià – Sant Gervasi (44,2 %) i l’Eixample (43,8 %), on en tots tres casos el català és la primera llengua per a més del 40 % dels veïns.
Són les xifres de la darrera enquesta municipal sobre aquesta qüestió en la qual també es recull que el català supera el 30 % com a llengua més utilitzada a Horta-Guinardó (38,1 %), Sant Andreu (37,3 %) i Sants-Montjuïc (36,1 %). A la cua es troben Ciutat Vella, on el català és la primera llengua per al 19,5 % de la població, i Nou Barris -que tanca el rànquing-, on el percentatge baixa fins al 17,7 %. En general, a tota la ciutat el català és la llengua habitual per al 36,5 % dels barcelonins. L’any passat l’Ajuntament ja va constatar amb un altre estudi que només el 5 % dels joves de Nou Barris fa servir el català com a llengua habitual.
Aquest darrer informe s’ha presentat en el marc de la constitució d’una comissió no permanent d’estudi per fomentar el català en l’entorn digital i els nous formats tecnològics, sobretot per incrementar l’ús de la llengua entre els joves.
El castellà, la llengua habitual per al 55,9 %
Gairebé sis de cada 10 barcelonins té el castellà com a llengua habitual, en concret un 55,9 %. Si ho mirem per districtes, és a Nou Barris (77 %) on més es parla el castellà. Aquesta llengua també és la més habitual en més d’un 50 % dels casos a Sant Andreu (57,8 %), Horta-Guinardó (56,4 %) i Sants-Montjuïc (55,9 %). Per sota del 50 % es troben Sarrià – Sant Gervasi (49,8 %), les Corts (49,7 %), l’Eixample (46,8 %) i Gràcia (40,8 %).
Nou de cada 10 barcelonins entenen el català
Tot i que no sigui la llengua habitual per a la majoria, gairebé tots els barcelonins que han respost a l’Enquesta de serveis municipals 2023 asseguren que entenen el català, concretament un 93,9 %; el parlen un 74,7 % i l’escriuen un 61,7 %. L’any passat no es va sondejar sobre l’interès que genera el català però quan ho va fer l’IDESCAT l’any 2018 es va constatar el poc interès que tenen els barcelonins a millorar el seu nivell de català. Un 56,1 % va afirmar que no tenia interès a millorar els seus coneixements. Segons l’estudi, el català ha sofert una pèrdua d’identitat: no hi ha interès a aprendre ni a millorar coneixements de la llengua.
El 45 % dels barcelonins han nascut fora de Catalunya
La situació demogràfica és clau per explicar l’ús de la llengua catalana. D’acord amb les dades de l’Idescat 2023, Barcelona té una població d’1.655.956 habitants, dels quals poc més de la meitat, un 55 % (908.315) han nascut a Catalunya, el 14 % (235.308) ho ha fet a la resta d’Espanya, i el 31 % (512.333), a l’estranger. En els darrers cinc anys les persones que han nascut a Catalunya/Espanya han disminuït, han passat del 59 al 55 % (Catalunya) i del 17 al 14 % (Espanya) mentre que la població d’origen estranger ha passat del 24 al 31 %.
Els grups municipals, a favor de fomentar el català
L’estudi s’ha presentat en la primera sessió d’una nova comissió no permanent d’estudi per fomentar el català en l’entorn digital i els nous formats tecnològics, sobretot per incrementar l’ús de la llengua entre els joves. Mentre que el govern municipal, del PSC, i JxCat, Comuns i ERC s’han posicionat a favor de fomentar el català a l’àmbit digital i juvenil, PP i Vox no s’hi han mostrat contraris, però han culpat de la davallada de l’ús les polítiques lingüístiques de la Generalitat de les últimes dècades.
Aquesta comissió analitzarà l’estat actual del català en l’àmbit digital i l’ús que en fan els joves. L’objectiu és estudiar una estratègia municipal que reverteixi la situació actual i ofereixi propostes concretes per promoure l’ús del català en els entorns digitals i especialment entre la joventut. Comptarà amb la participació d’especialistes de diferents sectors per dotar-la d’expertesa. Els temes a tractar inclouran el diagnòstic de la situació del català entre els joves en l’entorn digital, els nous formats audiovisuals i el seu ús en català, els videojocs i creadors de contingut, els projectes d’èxit en territoris de parla catalana i altres països i el paper dels mitjans de comunicació públics en la promoció del català.
Conclusions i recomanacions de l’estudi
Un cop feta l’enquesta, les dades conclouen que “l’ús del català s’ha anat debilitant, així com la seva funció com a element de cohesió social”. A més, en el món digital “les xifres mostren com el castellà exerceix una forta pressió davant el català”. Per tot plegat l’estudi conclou que “cal fomentar l’ús del català entre la ciutadania a tots els nivells i, en especial, entre la població més jove, incidint en els entorns digitals i en els nous formats tecnològics”. En aquest sentit, el document proposa a la comissió crear un xatbot per a joves, pòdcasts participatius, ampliar la xarxa d’influenciadors catalans de perfils diversos i crear contingut lúdic en català a les mateixes xarxes socials.
