Enfortir la lluita i la denúncia eficaç contra l’antigitanisme a Barcelona. Aquest és l’objectiu principal d’un programa coordinat per la Universitat Pompeu Fabra que a través d’una aplicació informàtica de fàcil ús registrarà i denunciarà els casos de discriminació viscuts diàriament per un centenar de persones gitanes i les seves famílies.
Es tracta de l'”Action Program for Effective Reporting of Antigypsyism and Discrimination”, liderat per la investigadora Zenia Hellgren. Hellgren pretén generar una eina per lluitar i donar visibilitat als casos de discriminació i així poder recollir dades, evidenciar la problemàtica i apropar el tema a les institucions.
S’actuarà a una desena de barris de Barcelona, entre els quals, el Bon Pastor, Hostafrancs o Torre Baró: zones amb una alta presència de població gitana. Amb la recollida de dades s’elaborarà també un mapa i es documentarà “l’extensió i el caràcter de la discriminació contra les persones gitanes”.
A més, es formarà a treballadors de diverses institucions —educació, serveis socials i policia— perquè siguin capaços de crear consciència, evitar i prevenir conductes discriminatòries dins l’administració pública.
El projecte s’encetarà en les properes setmanes i durarà dos anys. Està dotat amb un pressupost de prop de 300.000 euros finançats en la seva totalitat per la Unió Europea.
La majoria no denuncien
Segons Hellgren, les persones d’ètnia gitana no denuncien perquè desconfien en les institucions i pensen que no solucionaran res fent-ho. A més, explica, han normalitzat el fet de ser discriminats pels seus orígens. Aquest és el principal problema pel qual els casos de discriminació passen, en molts casos, desapercebuts.
A la feina i al carrer, on més es discrimina
La investigadora Zenia Hellgren denuncia que les situacions de discriminació més habituals succeeixen a la feina. En l’accés al món laboral i en les dificultats de mantenir una lloc de treball. “Ens han arribat casos de gent que ha estat acomiadada quan l’empresa se n’ha adonat que era gitana“.
El carrer també és un punt clau en la discriminació a persones gitanes. Comentaris en espais públics, insults o fins i tot, negar l’entrada a establiments. Totes aquestes situacions provoquen que les persones d’ètnia gitana es vegin forçades a aïllar-se de la societat.
