El CIE de la Zona Franca és un dels set que hi ha a tot Espanya. El 2015, entre tots, van tenir 7.000 estrangers interns. Però més de la meitat finalment no van ser deportats i van quedar en llibertat. Segons la llei d'estrangeria hi han d'ingressar les persones que no tenen permís de residència mentre se'n tramita l'expulsió, és a dir, per una infracció administrativa greu. No tenir papers no és considerat un delicte. Per això, segons l'article 62 bis de la llei, un CIE no és un centre penitenciari i l'ingrés té una finalitat preventiva i cautelar. Per alguns experts, es tracta d'una mesura amb intenció dissuasiva per als qui es plantegen venir a Espanya, però s'ha demostrat que no funciona perquè segueix arribant gent. LORENZO GABRIELLI, investigador sobre immigració de la Universitat Pompeu Fabra "Ya sabemos, muchos estudios demuestran que la función disuasorias de los CIEs i las deportaciones como del control fronterizo no sirven." "Des de un punto de vista legal hay la ley de Estranjería que prescribe que se entre en estos centros, des de la narrativa política, se dice, un comisario europeo decía "esto no son cárceles son como hoteles donde la gente espera". "Sin embargo, sabemos que las condiciones son malísimas." Els centres d'internament també funcionen a altres països d'Europa. Formen part de la política de control de les fronteres. Però també a Europa, segons alguns experts, s'han mostrat ineficaços. LORENZO GABRIELLI, investigador sobre immigració de la Universitat Pompeu Fabra "El número de los muertos en el Mediterráneo ha ido augmentando en paralelo con el augmento del control, también ha augmentado en paralelo el mercado de todos los que ofrecen medios para cruzar fronteras, sean traficantes o organizaciones de trato de personas." El CIE de Barcelona és de 2006 i té capacitat per a unes 230 persones.
Segons la Llei d’Estrangeria, si una persona estrangera no té papers es considera una infracció administrativa greu. No es considera un delicte i només comporta el pagament d’una multa o, en cas que un jutge ho decideixi, l’expulsió d’aquesta persona. Mentre espera ser deportada al seu país d’origen, és ingressada en un Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), que no es considera un centre penitenciari. Segons el que estableix la llei, només poden estar-hi un màxim de 60 dies. Si transcorregut aquest temps no s’ha fet efectiva l’expulsió, queda lliure un altre cop.
Segons les dades de l’informe ‘Mecanisme nacional de prevenció de la tortura’, del Defensor del Poble, l’any 2015 només van ser expulsats un 28 % dels interns del CIE de la Zona Franca, és a dir, 205 de les 738 persones que hi van estar internes. Aquesta xifra, segons l’investigador sobre immigració de la Universitat Pompeu Fabra Lorenzo Gabrielli, és una mostra de la ineficàcia. A més, Gabrielli assegura que és conegut que els CIE no reuneixen unes bones condicions.
La funció dissusiva dels CIE, “ineficaç”
Alguns experts conclouen que els CIE compleixen una funció dissusiva per evitar que vinguin més immigrants, però Gabrielli explica que s’ha demostrat que continua arribant gent d’altres països. A més, afirma que malgrat que “els controls de fronteres s’enforteixen, continuen arribant immigrants”.
A tot Espanya hi ha set CIE: a Algesires, Madrid, Las Palmas de Gran Canaria, Múrcia, València, Santa Cruz de Tenerife i el de Barcelona. Entre tots, el 2015 van acollir unes 7.000 persones. De totes elles, més del 50 % van quedar en llibertat sense ser expulsades i retornades al seu país.
Els immigrants que són als CIE sí que són retornats als països amb els quals Espanya té acords bilaterals, països que, per tant, accepten els repatriats. A més, els CIE no són únics a Espanya, ja que n’hi ha a altres estats de la Unió Europea, de fet, formen part de la política migratòria comuna de control de fronteres. Per l’investigador Gabrielli, la política d’immigració comuna s’hauria de revisar perquè és del tot “perversa”.
