D’una banda, Francesc Núñez considera que la “subway party” no va ser un fet “malintencionat”. El sociòleg considera que el comportament dels participants de la festa respon a les circumstàncies, a “deixar-se portar pel moment” i seguir la massa. Núñez explica que tot i que en un primer moment no hi ha una “percepció incívica” per qui hi ha pres part, sí que “en un estat reposat s’adonen de la transgressió”. Per això, el sociòleg no hi ha donat importància i ha dit que és feina dels adults fer-los veure les conseqüències de les seves accions per evitar que es repeteixin.
D’altra banda, el sociòleg destaca el paper de les xarxes socials en aquest tipus de gamberrades. Núñez assegura que també troben divertit publicar l’experiència i tenir, així ,”una part de protagonisme” i aconseguir “likes”. A més, reconeix que el WhatsApp és una eina que permet mobilitzar molta gent espontàniament.
Copenhaguen, Nova York i Londres també han tingut #subwayparty
Precisament, les xarxes van plenes d’altres casos de festes als combois de metro. L’agost de 2011 se’n va celebrar una al metro de Nova York, en què no van faltar ni les cintes, ni els espanta-sogres ni els globus. El setembre de 2008 es va repetir l’escena al metro de Copenhaguen. La BBC es va fer ressò d’una festa al suburbà de Londres. En aquella ocasió, es van detenir 17 persones.
