Ja fa una setmana que les classes han començat, però encara hi ha centenars d’estudiants que volen accedir a la formació professional però encara no tenen plaça. Només a l’Escola dels Jesuïtes del Clot tenen una llista d’espera de 426 alumnes. Aquest curs s’ha desbordat la demanda d’FP i milers d’estudiants s’han quedat fora. A la secretaria d’aquest centre, les trucades són constants i no paren d’arribar correus de famílies preguntant si queda alguna vacant lliure “sigui del grau que sigui”.
L’escena es repeteix a la majoria de centres de formació professional de Barcelona, un àmbit que viu un augment de la demanda històric. Les inscripcions per cursar FP a la ciutat han crescut un 41 % a Barcelona en els quatre últims anys, segons xifres del Consorci d’Educació de Barcelona. En concret, els alumnes procedents de l’ESO que aposten per fer grau mitjà aquest curs ha augmentat un 27 %, amb més de 2.000 inscripcions total. Unes xifres que han desbordat el sistema, que habitualment creixia entre un 2-3 % anualment.
Augments de ràtio i grups nous d’FP
Per fer front a aquest increment de les preinscripcions, el Departament d’Educació ha actuat d’urgència per crear més de 6.500 places d’FP a tot Catalunya. I s’han obert places virtuals il·limitades per als qui vulguin cursar alguna especialitat en línia a l’Institut Obert de Catalunya (IOC).
A Barcelona, el Consorci d’Educació treballa en un pla director. De moment, aquest curs s’han aconseguit 827 places noves de grau mitjà, i ha augmentat les capacitats de 30 a 33 alumnes a 115 cicles de centres públics. A més, s’han creat 11 classes noves per encabir aquests nous estudiants als graus amb més demanda. Enguany ha obert portes l’Institut dels Aliments a Mercabarna, un nou centre per a 408 alumnes que es formaran en contacte directe amb la indústria alimentària.
Bones xifres d’inserció laboral
El director d’FP dels Jesuïtes del Clot, Fernando Manzano, apunta que hi ha hagut un canvi de perfil dels estudiants de formació professional: estudiants més grans o a l’atur que recorren a l’FP perquè té sortides laborals directes. Afegeix que en el cas dels que acaben l’ESO, molts no veuen clar fer quatre anys de batxillerat o la universitat. I creu que bona part de l’èxit de l’FP és que “són només dos anys amb formació molt concreta i pràctica i una elevada inserció laboral”.
En alguns àmbits com l’informàtic, el sanitari o els cicles industrials, les pràctiques a empreses ofereixen una sortida laboral clara. “Molts cops hem de frenar les empreses que volen contractar-los i els diem que han d’acabar d’estudiar”. Entre les especialitats amb una inserció laboral més alta, les que oferereixen una modalitat dual amb pràctiques d’un any a una empresa.
Els graus informàtics i sanitaris, els més demandats
En aquest curs, a la ciutat de Barcelona, els cicles formatius de grau mitjà que tenen més demanda són els relacionats amb la sanitat (GM Cures Auxiliars d’Infermeria i GM Emergències Sanitàries) els d’imatge i so (GM Videodiscjòquei i So) i informàtica (GM Sistemes Microinformàtics i Xarxes).
Estudiants d’aquesta última especialitat informàtica, relaten a betevé que l’han escollit perquè són aficionats als ordinadors i la programació, però també perquè saben que tenen una sortida laboral clara i ben pagada, sobretot si acaben el grau superior. L’increment d’alumnat de l’FP ve donat també per estudiants que no hi accedeixen des de l’ESO, sinó que provenen de la universitat o d’altres formacions. És el cas de la Maria Pujadó, estudiant del GM de Cures Auxiliars d’Infermeria. Prové del món audiovisual, però “des de la pandèmia he descobert una nova vocació sanitària i amb opcions laborals clares”.
