L’1 de setembre és, històricament, el dia de la tornada a la normalitat. Enrere queda l’estiu, les vacances i, teòricament, s’han hagut de carregar les piles. Ara bé, en qüestió de rutines i de maneres de fer, passa el que diu l’expressió: que cada persona i les seves circumstàncies són un món.
Hi ha qui admet sentir-se trist quan s’ha reincorporat a la feina, encara que això passés l’1 d’agost. D’altres que es reincorporen ara, amb l’inici del setembre, afirmen que “és fantàstic tornar-hi”.
Encara hi ha qui no ha fet les vacances
No tothom qui coincidirà el primer dia feiner de setembre haurà fet vacances. Hi ha persones —i cada vegada en són més— que deixen aquesta pausa laboral fora de la temporada alta. Així, alguns reconeixen sentir-se “cremats” pel fet de no haver fet encara vacances mentre veuen com altres companys es reincorporen després de les setmanes de descans.
Ara bé, per tranquils —i molt tranquils, per cert— el col·lectiu de jubilats o prejubilats. En aquest sentit, tots, i sense excepció, afirmen que l’1 de setembre “no canvia res perquè tot l’any ja és així”: tranquil i sense estrès.
L’1 de setembre comença, alhora, l’any?
És una de les grans sensacions que ens permet, ja que hi som, obrir el debat amb aquesta pregunta: l’any comença, tal com diu el calendari, l’1 de gener, o bé és l’1 de setembre o el primer dia feiner de setembre?
Al carrer, podríem dir que les respostes són al 50 % per a cadascuna de les opcions. Hi ha qui considera que, amb el calendari gregorià a la mà, l’any comença el primer de gener; i n’hi ha d’altres que, pels ritmes i les rutines, creuen que, a la pràctica, l’any s’estrena el primer de setembre.
De fet, els partidaris del novè mes de l’any detallen que “la pujada del setembre és més costeruda que la del gener, perquè es fa més despesa per les vacances i no pas per Nadal”. Amb tot, potser el que passa, simplement, és que l’any no comença ni al setembre ni tampoc al gener, sinó que els anys no fan altra cosa que continuar.
