Segons José Manuel Talavera, president del comitè d’empresa, “normalment hi ha gent que està buscant material o bé per lucrar-se, o bé perquè ho necessita”. Talavera explica que, si els treballadors s’hi neguen, després els “paguen amb amenaces i agressivitat”. Alguns usuaris que sovint fan ús dels punts verds coneixen persones properes que han patit intimidacions. La majoria, però, expliquen que no s’han trobat en situacions incòmodes.
En Catalim és un exemple d’aquest fenomen. Fa quatre anys que viu al carrer i passa el dia assegut davant el punt verd de la plaça de Gal·la Placídia, a Gràcia. Demana, sobretot, residus metàl·lics per revendre’ls i treure’n diners. Ha fet guàrdia a punts verds d’altres barris i reconeix que ha vist com altres persones són més insistents del compte amb els veïns i inclús roben el material que ja està classificat a l’interior del centre.
Tot i que en són conscients, l’Ajuntament assegura que la quantitat de material que s’emporten no és significativa i que, per tant, no trenca la cadena de reciclatge. Diuen, doncs, que no suposa un problema com el que sí que va generar, per exemple, la sostracció de paper i cartró dels contenidors blaus, que va comportar una davallada important de la recollida.
El consistori insisteix, però, que els usuaris prioritzin deixar els residus als punts verds. Segons dades dels últims anys, cada cop són més els veïns que fan ús d’aquests instal·lacions mediambientals, ja sigui per deixar-hi aparells que ja no utilitzen o residus quotidians com oli de cuina, bombetes o càpsules de cafè monodosi, entre d’altres.
