La immunoteràpia és una de les estratègies més noves per combatre el càncer, però aconseguir que el sistema immunitari ataqui només les cèl·lules tumorals és un dels seus reptes. Un treball del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) ho ha aconseguit. L’estudi ha demostrat l’eficàcia d’un fàrmac (p95HER2-TCB) que s’encarrega de guiar les cèl·lules del sistema immunitari fins a la cèl·lula tumoral a través d’una proteïna present exclusivament en aquestes cèl·lules. El fàrmac funciona com un imant que fa que el sistema immunitari sigui atret per les cèl·lules afectades, s’hi dirigeixi directament i les ataqui sense afectar les sanes. Així, es pot combatre el tipus de càncer de mama HER2+ en pacients que no responen a altres tractaments i sense malmetre teixits sans.
Segons informa l’hospital, les pacients amb tumors de mama HER2+ que es poden beneficiar d’aquest tipus de teràpia són aproximadament un 10 %. “Encara que aparentment i d’inici no hi hagi moltes pacients que se’n puguin beneficiar, les que sí que ho puguin fer podrien obtenir un enorme benefici. Aquesta és, precisament, la filosofia de les teràpies més personalitzades: oferir teràpies molt específiques a col·lectius de pacients que no es beneficien d’altres tractaments” destaca el doctor Joaquín Arribas, professor de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i director científic del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa Càncer (CIBERONC).
Immunoteràpia “a domicili”
“Es crea una espècie de pont molt específic entre el limfòcit de la pacient i la seva cèl·lula tumoral que ens permet una resposta molt dirigida i controlada per a tumors de mama HER2+. Hem aconseguit portar un tractament d’immunoteràpia ‘a domicili’. Al sistema immunitari li faltava l’adreça exacta del tumor, i ara sap que ha de portar el limfòcit fins a les cèl·lules que expressen la proteïna p95HER2″, explica Arribas.
“El problema del tractament amb immunoteràpia és que els limfòcits, a més de dirigir-se a les cèl·lules tumorals, també ataquen teixits sans. El valor de la nostra troballa amb l’anticòs biespecífic p95HER2-TCB és que evitem aquest efecte secundari“, assenyala Irene Rius, investigadora del Grup de Factors de Creixement del VHIO, que dirigeix Arribas.
Final de l’etapa preclínica
Ara que ha acabat la fase preclínica, caldrà dur a terme un procés per adaptar el fàrmac i que pugui ser utilitzat en humans, tot i que això no hauria de demorar-se en excés. “Una vegada sigui biodisponible i es pugui administrar caldria començar-ne la producció i iniciar assajos clínics amb pacients. Es tracta d’un nou camí a recórrer, però que promet grans resultats”, conclou el doctor Arribas.
