La restricció a l’ús dels mòbils és la gran novetat del curs escolar que acaba de començar. El debat el van impulsar les famílies del Poblenou, ara agrupades en la plataforma Adolescència Lliure de Mòbil, que vol anar encara més enllà i que es prohibeixin del tot també a la secundària. Així ho traslladaran a la consellera d’Educació, Esther Niubó, en una trobada formal que ja tenen agendada per a la primera quinzena d’octubre. Ho ha anunciat la presidenta de la plataforma i professora universitària UAO CEU, Marina Fernández, en una entrevista al programa ‘betevé directe‘.
No supeditar la prohibició als usos pedagògics
Des d’aquest setembre, els dispositius estan totalment prohibits a infantil i primària, i a secundària només es permeten en activitats d’aprenentatge, amb la condició bàsica que l’ús del mòbil ha de ser el mínim possible i que ha d’estar justificat educativament. Adolescència Lliure de Mòbil demana al Departament d’Educació que faci seguiment de com s’aplica aquesta nova regulació als centres, però també que faci un pas més i que la “restricció sigui total a la secundària i no supeditada a fins pedagògics”.
L’adolescència és una etapa en què els mòbils generen “més problemes”, argumenten. “Està demostrat que sense aquests dispositius milloren la convivència, la socialització, la capacitat d’atenció, la memòria…“, ha enumerat la presidenta de la plataforma. També considera que els centres educatius “han d’igualar diferents realitats, no agreujar les diferències“.
Impulsar un pacte social amb les famílies
Segons una enquesta feta per la mateixa plataforma, a Catalunya, quatre de cada cinc famílies creuen que no té sentit demanar un mòbil per a una activitat educativa. I un 72,8 % dels enquestats consideren que els infants no haurien de tenir mòbil fins als 16 anys.
Per tot plegat, també volen aprofitar la reunió amb la consellera per traslladar altres peticions, com que s’impulsi un pacte social perquè les famílies no comprin un dispositiu als adolescents abans que tinguin els 16.
Les xarxes socials, un problema de salut pública
A banda, volen que el Departament d’Educació impulsi campanyes per donar a conèixer els riscos de tenir un mòbil prematurament, que es regulin les pàgines inadequades i que es declarin les xarxes socials com un problema de salut pública.
“Internet és una barra lliure”, els joves tenen accés a molts perills i “hauria d’estar molt més regulat”, ha reclamat Fernández. Per això, ha insistit que “cal voluntat política” per donar als menors la protecció que ara no tenen en aquest entorn digital.
Ja hi ha instituts sense mòbils
El model d’un institut sense mòbils és ja una realitat a Barcelona. A l’Institut Escola Arts (Hostafrancs) han optat per vetar del tot els dispositius al centre i prohibir, fins i tot, que els alumnes els duguin a la motxilla. No els poden fer servir enlloc i a classe, si necessiten algun dispositiu tecnològic fan servir la tauleta i l’ordinador. El director del centre, Albert Inglès, fa un balanç positiu d’aquests primers dies: “A un institut no té per què haver-hi mòbils, hem fet cursos i tallers i no hem tingut conflictes”, explica a betevé. Relata també que l’alumnat ho ha interioritzat i en aquests primers dies no han hagut de confiscar cap dispositiu ni sancionar cap alumne.
