Escàners cerebrals realitzats a més de 2.000 preadolescents suggereixen que l’exposició al fred i a la calor en els primers anys de vida pot tenir efectes duradors en la microestructura de la matèria blanca del cervell, especialment en infants que viuen en barris pobres. Un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l’IDIBELL i publicat a ‘Nature Climate Change’ posa de manifest la vulnerabilitat dels fetus i de la població infantil als canvis de temperatura, ja que els seus mecanismes de termoregulació són encara immadurs. En el context d’emergència climàtica, aquesta condició preocupa els investigadors.

“Sabem que el cervell en desenvolupament dels fetus i els infants és particularment susceptible a les exposicions ambientals, i hi ha alguna evidència que l’exposició al fred i a la calor pot afectar el benestar mental i el rendiment cognitiu en menors”, afirma Mònica Guxens, investigadora de l’ISGlobal, Erasmus MC i el CIBERESP.

Susceptibilitat durant l’embaràs

Els resultats mostren que l’exposició al fred durant l’embaràs i el primer any de vida i l’exposició a la calor des del naixement fins als tres anys d’edat van associats a una maduració de la substància blanca més lenta.

“Les fibres de la substància blanca s’encarreguen de connectar les diferents àrees del cervell i permeten la comunicació entre si. A mesura que la substància blanca es desenvolupa, aquesta comunicació és més ràpida i eficient. Els participants més exposats al fred i a la calor mostren diferències en un paràmetre que es relaciona amb un nivell de maduració inferior de la substància blanca”, explica Laura Granés, investigadora de l’IDIBELL i l’ISGlobal i primera autora de l’estudi. “En estudis previs, l’alteració d’aquest paràmetre s’ha relacionat amb una pitjor funció cognitiva i amb determinats problemes de salut mental“, afegeix.

La pobresa augmenta el risc

Una anàlisi estratificada per condicions socioeconòmiques va mostrar que els infants que vivien en barris més pobres eren més vulnerables a l’exposició al fred i a la calor. Aquestes diferències poden estar relacionades amb les condicions de l’habitatge i la pobresa energètica.

“Les nostres troballes ajuden a conscienciar sobre la vulnerabilitat dels fetus i la població infantil als canvis de temperatura“, afirma Guxens. Els resultats també subratllen la necessitat de dissenyar estratègies de salut pública per protegir les comunitats més vulnerables davant l’emergència climàtica imminent.

Ressonàncies magnètiques a 2.681 infants

En aquest estudi, un equip dirigit per Guxens va analitzar l’estructura de la substància blanca en el cervell de 2.681 infants de l’Estudi Generació R, de Rotterdam, que es van sotmetre a una ressonància magnètica (IRM) entre els nou i els 12 anys d’edat per identificar finestres de susceptibilitat a l’exposició al fred i a la calor en els primers anys de vida.