Des del 2005 l’OMS no havia revisat la guia sobre la contaminació i els efectes perjudicials que té en la salut. 16 anys després s’ha actualitzat, i això, pels experts, és un missatge clar cap a les institucions perquè facin lleis més restrictives.
De fet, aquest dijous mateix més de 300 científics de tot Europa s’han reunit per començar a treballar en una nova llei de cara al 2023. Un d’ells és el professor investigador del CSIC Xavier Querol, que explica que la normativa l’han d’elaborar tots els estats membres i s’ha d’aprovar al Parlament Europeu. “La nova llei no tindrà els nivells que ha marcat l’OMS, però sí que els tindrà com a objectiu”, explica Querol.
“Ens alerten que estem lluny de dir que la contaminació no afecta la salut”
Per la plataforma Barcelona Contaminació, que analitza diàriament les dades de la pol·lució a la ciutat, la nova guia és “un crit d’alerta per actuar i de manera urgent”, apunta Miquel Ortega, membre de la plataforma.
“L’OMS ens està dient que estem molt lluny de poder dir que la contaminació no ens afecta la salut, i ara hem de tenir present que cada microgram que reduïm millorarà la situació”, considera Ortega. El científic creu que també cal mirar en positiu, i veure que s’han reduït a la meitat les emissions de fa 20 anys, per això el missatge de l’OMS és “continuar treballant intensament”.
El repte de Barcelona: la reducció del trànsit
Barcelona ha d’afrontar un canvi en la mobilitat i l’urbanisme, segons el científic Xavier Querol. “El gran problema és que el transport metropolità no ha estat a l’agenda política. No només per a Rodalies, tampoc per a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ni per al metro”. I afegeix que “cal desplegar els busos i oferir un transport públic metropolità a bon preu, amb freqüència ràpida i que arribi a més llocs que no pas ara. Si tenim això, podem guanyar espai al cotxe al carrer en favor de bicicletes i vianants”, ha reblat Querol.
Barcelona i Catalunya, des del 2010, compleixen amb els nivells legals d’emissions de partícules contaminants. Per Querol, la mesura fa que ens allunyem de l’autocomplaença i farà que tinguem la pressió legal per reduir la contaminació. “Si la llei s’hagués modificat abans ja hauríem començat a treballar”. Querol en posa com a exemple Suïssa, que ha fet una legislació pròpia més rígida que la de la Unió Europea.
Els llindars de l’OMS marquen el camí de l’ASPB
La directora de Salut Ambiental de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Elisenda Realp, recorda que els llindars de l’OMS no s’estan complint a cap ciutat catalana ni tampoc a la gran majoria de zones rurals. De fet, explica que ni en els moments de confinament més estricte es van assolir els llindars que ara recomana l’Organització Mundial de la Salut. Realp destaca que l’important és “anar caminant” cap a aquest objectiu perquè “cada passa que fem és important en termes de millora de la salut”.
