“El sistema està fallant”. Així de contundent es mostra Sonia Cervantes Torrell, formadora i terapeuta especialitzada en violència a la infància quan es refereix no només a les dones en situació de violència masclista sinó sobretot a les seves criatures, arran del quàdruple assassinat del Prat. D’entrada, creu que “és gairebé impossible” que l’infant sigui reconegut com una víctima de violència masclista malgrat que pugui haver-hi aquest reconeixement vers la mare.
Més suport per a la infància i l’adolescència
La també directora de programes de Dona i Infància de l’Associació Esalma (uce@esalma.com) afirma que “falta prevenció” i assegura que és necessari treballar per “dotar d’eines els infants i adolescents perquè puguin identificar que estan rebent violència” i “puguin demanar ajuda“.
Quantes criatures més cal que assassinin per entendre que un individu violent no és un pare?”
A partir d’aquí, diu, “hem d’estar preparats per activar protocols” i apunta que de vegades no s’apliquen per “falta d’informació o de valentia”.
Segons Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violències masclistes, cal construir espais segurs on tant dones com criatures puguin expressar com se senten i que “l’entorn i les administracions els puguin donar resposta“.
“Un maltractador mai pot ser un bon pare”
Alfageme creu que casos com el del Prat en què es deshumanitzen els fills fins al punt d’assassinar-los posen de manifest —i cal prendre’n consciència socialment, diu— que “un home que exerceix violència mai no pot ser un bon pare”. Ho argumenta dient que aquest tipus de progenitors “no veuen els seus fills com a criatures de les quals cal tenir cura” sinó com “un element més per seguir agredint la mare”.
Assassinats com els del Prat són només la punta de l’iceberg. Cada dia hi ha moltes dones i criatures patint violències”
Del mateix parer és Sonia Vaccara, psicòloga clínica i forense que fa 10 anys va batejar el terme de violència vicària: “És un error pensar que un individu violent és un pare”. Afegeix que “cal un canvi de mentalitat i de les lleis” ja que la justícia “permet visites i custòdies amb maltractadors”. “Quantes criatures més s’han d’assassinar per comprendre-ho?”.
En el mateix sentit, apunta Alfageme, s’ha de fer un replantejament de si “cal donar ordres de protecció també a les criatures a banda dels infants” i revisar tant els règims de custòdies com els punts de trobada. “Aprofitem aquests casos tan dramàtics per aprendre i fer millor les coses” .
Efecte crida
Alfageme afegeix que quan mediàticament es coneixen casos en què els homes agredeixen la dona i els fills d’altres homes “es poden sentir identificats i reforçats en la seva conducta”, i per això parla “d’efecte crida”. Segons Cervantes, el fet que no hi hagi pràcticament conseqüències per als maltractadors i que els recursos per protegir dones i infància siguin “insuficients” fa que “molts homes se sentin impunes”.
La punta de l’iceberg
El cas del Prat eleva fins a cinc les víctimes menors d’edat mortes a mans dels seus pares a Catalunya en només tres mesos i mig. Cervantes assegura que aquests assassinats són només “la punta de l’iceberg” i que diàriament hi ha moltes víctimes que “estan patint violències”.
Cal replantejar ordres de protecció i règims de custòdies amb pares maltractadors”
I afegeix: “És molt probable que les criatures assassinades al Prat hagin passat tot un periple anterior de violències”.
