Després d’anys de patir maltractament psicològic per part del seu marit va decidir separar-se. La Maria —nom fals per preservar el seu anonimat— assegura que des de llavors la seva vida a Barcelona es va convertir en un autèntic malson. Així ho descriu aquesta dona que explica que el seu ex la va denunciar falsament fa quatre anys de maltractar les criatures que tenen en comú i aquí va començar un viacrucis judicial que, segons ella, exemplifica a la perfecció la violència masclista institucional.

Aquesta dona explica que el jutjat d’Instrucció la va suspendre de la guàrdia i custòdia dels seus tres fills temporalment arran d’un informe d’una psicòloga pagada pel seu marit “en el qual no se’m va ni entrevistar”.

Un cas de violència vicària

El mateix jutjat la va enviar a un punt de trobada, un servei de visites entre fills i progenitors no custodis per tal de refer el vincle amb els seus fills. I explica que, si bé al principi la relació amb ells era bona, amb el pas del temps i com més extensa era la convivència amb el pare, “es van tornar agressius i l’escridassaven”. La Maria també titlla de negligent l’actuació dels professionals del punt de trobada, que malgrat veure la situació i adonar-se’n de la manipulació a la qual estaven sotmesos els menors “ho van ometre al seu informe”.

L’Audiència Provincial ha rebutjat un informe del SARA en què posa que les criatures estan en risc alt de patir violència masclista
Maria

Més endavant, i tot i aconseguir la custodia compartida de dos dels seus fills per sentència —el pare té la custodia individual del tercer— la convivència amb ells no va ser fàcil. La Maria explica que, seguint instruccions del pare sovint trucaven als Mossos per dir que la seva mare els maltractava. Fins i tot, en una videotrucada diu que el progenitor va escriure en un cartell que “li destrossessin el pis a la seva mare”. I així ho van fer, fins que aquesta va acabar en un pis d’acollida.

Allà, i després d’un any de convivència amb psicòlogues, educadores infantils i treballadores socials del SARA van determinar que es tractava d’un cas clar de violència vicària i que les criatures estaven “en risc alt de patir violència masclista“. Ho van certificar en un informe que segons la Maria l’Audiència Provincial —on va interposar un recurs per revertir la situació actual dictada per una sentència del Jutjat de Família— ha rebutjat.

Finalment apunta que la justícia no té en compte que quan et treuen els teus fills pateixes estrès posttraumàtic. “És horrible”, diu la Maria, i afegeix que “quan vas al jutjat estàs destrossada” i “no tens les eines que normalment tindries”. En canvi, el relat del pare és impecable i “se li atribueix tota la credibilitat”. L’experiència viscuda aquests darrers anys ha portat la Maria a acompanyar altres dones que estan passant pel mateix que ha passat ella. Ho fa a través de l’associació contra la violència vicària MAMI.

Violència després de la violència

Júlia Humet, advocada penalista, defineix la violència masclista institucional com aquella que és exercida per les institucions, ja sigui per un mal funcionament o per unes actuacions directes de violència masclista que exerceixen professionals de l’administració pública. En ambdós casos tenen lloc quan una persona que ha patit violència hi acudeix buscant protecció.

Hi ha falta de consciència, sensibilitat i formació per part dels professionals
Júlia Humet, advocada penalista

Humet creu que al darrere d’aquest maltractament per part de les institucions hi ha una falta de consciència, sensibilitat i formació per part dels seus professionals. Per tal de disminuir-la aquesta advocada penalista proposa formació amb plans d’intervenció a funcionaris o personal en general que treballi amb víctimes. I afegeix “s’ha d’anar canviant a poc a poc la mentalitat i la sensibilitat dels professionals”.

“La societat és adultocèntrica i patriarcal”

Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violència masclista i processos de victimització, assegura que l’experiència de la Maria posa en relleu la invisibilització històrica de les criatures. Alfageme afirma que la societat és “adultocèntrica i patriarcal” i “no dona veu a la dona i es qüestiona el seu testimoni”. Per Alfageme la solució passa per escoltar les criatures i per dissenyar instruments que permetin el que està passant realment. En cas contrari, apunta aquesta psicòloga “els agressors saben que poden continuar agredint les dones si tenen el control sobre les criatures” i això, conclou Alfageme “situa la dona en una situació de descontrol i inseguretat absoluta”.

No és violència institucional contra les criatures sinó terrorisme contra la infància
Sònia Cervantes, psicòloga

La violència masclista institucional va ser el tema central del passat XVI Fòrum contra les Violències de Gènere. En aquest context Sònia Cervantes, psicòloga d’Esalma, assegurava que el sistema judicial no protegeix les criatures. En aquest sentit denunciava l’immobilisme i la poca valentia de molts professionals a l’hora d’activar protocols de denúncia per protegir menors. També apuntava que actualment “es revictimitza les criatures i se’n criminalitza les mares”. I acabava la seva conferència amb aquesta frase: ” (….) tot plegat no és violència institucional contra les criatures sinó terrorisme contra la infància”.