laboratori

Un grup de científics han creat un nou algoritme informàtic per millorar la precisió a l’hora d’escollir els neoantígens —molècules que aporten respostes immunitàries efectives contra el càncer— que serviran per elaborar una vacuna d’immunoteràpia personalitzada.

Es prova amb càncer de melanoma

L’estudi l’ha publicat la revista ‘Journal of Translational Medicine‘ i l’ha dut a terme l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa –centre impulsat conjuntament per la Fundació la Caixa i el Departament de Salut– i el Barcelona Supercomputing Center. L’equip científic ha utilitzat, en models preclínics de melanoma, aquest algoritme per dissenyar vacunes basades en partícules similars al virus (VLPs), i ha observat un alentiment del creixement tumoral i també una millora de la supervivència.

“Quan el cos localitza una molècula aliena, les nostres defenses activen totes les alarmes d’emergència.
L’objectiu del nostre estudi és trobar el neoantigen més immunogènic, és a dir, el que desencadeni una
resposta immunitària més potent”, detalla Carmen Aguilar, colíder de l’estudi i investigadora sènior
d’IrsiCaixa.

Personalització de vacunes

Les eines de predicció permeten saber quines molècules activen el sistema immunitari. Un cop identificades, cal trobar la via a través de la qual administrar-les al conjunt de pacients. IrsiCaixa disposa d’una plataforma de vacunes basades en VLPs, tecnologia patentada per la mateixa institució, que va començar a posar en marxa per combatre el VIH, i que ha esdevingut també molt útil en la lluita contra el càncer. “Aquestes partícules similars a virus es poden modificar ‘a la carta’ i ens permeten introduir diferents combinacions de neoantígens, podent arribar a la personalització d’aquestes vacunes. Aquesta modificació a la carta ens permet ampliar la diana i dirigir-nos a diferents tipus de càncers amb la mateixa plataforma. De fet, actualment, des d’IrsiCaixa estem treballant també amb altres tipus de càncer, incloent càncer de mama triple negatiu, càncer de cap i coll i càncer de pàncrees”, explica Núria de la Iglesia, investigadora principal i responsable de la línia de recerca en càncer a IrsiCaixa.

“Resultats esperançadors”

L’equip científic de l’estudi ha realitzat experiments preclínics utilitzant aquestes vacunes basades en VLPs, a les quals se’ls ha afegit diferents neoantígens escollits per NOAH, obtenint així neo VLPs. “Els resultats que hem obtingut són esperançadors, ja que hem observat una desacceleració del creixement tumoral, i també una millora de la supervivència“, afegeix Ana Barajas, coautora de l’article i investigadora predoctoral d’IrsiCaixa en el moment de l’estudi.

Alguns dels ratolins vacunats no van arribar a desenvolupar el tumor, fet que evidencia que la resposta immunitària induïda per les VLPs pot ser protectora.