L'esperança de vida creix a ritme de tres mesos per any. La població cada vegada està més envellida i es calcula que el 2030, un de cada quatre ciutadans tindrà més de 65 anys. Aquest és un dels motius que farà apujar la despesa pública en salut, a més de l'increment de malalties cròniques o l'ús de tècniques cada vegada més avançades i, per tant, també més cares. Ho alerta un informe de l'Institut for Healthcare Management d'ESADE que conclou que, d'aquí a 10 anys, la factura de la sanitat pública es podria arribar a doblar i per això cal, diuen, actuar. JOAN BARRUBÉS soci director d'Antares Consulting "Si no fem res, aquesta despesa sanitària creixerà molt més ràpid que si introduïm millores al sistema sanitari." D'entrada apunten que cal recaptar més impostos, que no vol dir, asseguren, apujar-los, sinó lluitar amb més eficàcia contra el frau i reduir les exempcions fiscals. Cal repensar, també, diuen, la part del pressupost que es destina a la salut i creuen, fins i tot, que seria bo obrir el debat sobre el copagament sanitari. MANEL PEIRÓ director de l'Institute for Healthcare Management "Crec que és un tema del qual s'ha de poder parlar. És que no se'n pot ni parlar. La percepció que [tenim que] com a contribuents estem finançant el sistema sanitari és molt baixa. I el sistema sanitari amb els recursos que li posen no és suficient." Propostes que concretaran en un proper informe i que caldria acompanyar, al parer seu, d'una millor gestió dels centres sanitaris dotant-los, si convé, de més autonomia.
El 2015 la despesa en sanitat pública es va situar entorn els 64.900 milions d’euros, una xifra que, segons ESADE, no pararà de créixer en els propers anys fins al punt que el 2025 es podria arribar a situar als 113.000 milions d’euros anuals. Els autors de l’informe presentat aquest dilluns a ESADE alerten que “vist això, el que no es pot fer és no fer res”, i apunten que hi ha molts aspectes en què ja es podria començar a treballar. Assenyalen, per exemple, que caldria recaptar més impostos, cosa que no vol dir necessàriament que s’hagin d’apujar, sinó que convindria lluitar amb més determinació contra el frau i reduir les exempcions fiscals.
A més, Joan Barrubés, coautor de l’informe, apunta que “cal valorar quina part del pressupost es dedica al sistema de salut públic, així com pensar quines cobertures o prestacions s’hi han d’incloure”. En aquest sentit, Manel Peiró, també responsable del treball, va més enllà i afegeix que “el ciutadà potser hauria de contribuir d’una manera diferent a la sostenibilitat del sistema“. I en relació amb el copagament apunta que “la percepció que, com a contribuents, estem finançant els sistema sanitari és molt baixa, i amb els recursos que hi ha no n’hi ha prou. Els professionals sanitaris són els més mal pagats d’Europa“. Es tracta de propostes que miraran d’endreçar i concretar en un proper informe.
Per què creixerà tant la despesa sanitària els propers anys?
Ho expliquen diversos motius. D’una banda, per l’increment continuat a de la demanda. L’esperança de vida creix a Espanya a un ritme de tres mesos per any i això farà que el 2030 un de cada quatre ciutadaEns tingui més de 65 anys. A més, creixen les malalties cròniques i els hàbits de vida poc saludables. I, de l’altra, per l’ús de tecnologies cada vegada més avançades i cares, o també els sous dels treballadors de la salut, que si bé arran de la crisi han retrocedit una mica, es preveu que els propers anys es recuperin.
