L’estudi va plantejar-se després d’observar que molts dels residents de la Llar Pere Barnés tenien conductes que podien associar-se a malalties neurològiques i no només psiquiàtriques. Una primera avaluació, a càrrec del neuròleg Miquel Aguilar, va constatar que de 27 persones, un 40 % tenia demència; un 47 %, deteriorament cognitiu lleu, i el 13 % es podia considerar normal. A més, el 71 % tenia un trastorn d’apatia i més de la meitat patia irritabilitat i deliris.
Amb aquestes dades a la mà, els responsables de la Llar van informar i formar tot el personal i els voluntaris sobre els diferents trastorns i el que impliquen, i van introduir canvis en l’atenció als residents per potenciar-ne la participació. Han potenciat, per exemple, la responsabilitat de cada resident en les tasques de la casa; activitats vinculades a la música o el dibuix, que poden tenir un component terapèutic; o propostes més lúdiques com un trivial interactiu.
“Es tracta, sobretot, de canviar la nostra mirada, de fer canvis nosaltres que han ajudat que ells estiguin millor”, explica la treballadora social, Laia Vidal, que afegeix que, per ara, els resultats són positius. 18 mesos després del primer estudi, una segona avaluació constata millores generals de de cognició i de conducta, una reducció de la conflictivitat i un 20 % menys de demència.
Arrels reconeix que l’estudi es basa en una mostra petita i que 12 de les 27 persones que s’havien avaluat inicialment no s’han pogut tornar a valorar perquè han passat a viure en un pis, estan a l’hospital o han mort. Tot i això, expliquen que els resultats coincideixen amb els d’altres estudis fets en altres ciutats i ho consideren una eina per millorar l’atenció que donen. Tant és així, que han engegat estudis similars entre les persones sense sostre que atenen al carrer o en altres espais de la fundació, i aposten clarament per potenciar la relació entre l’àmbit de salut i el social.
