(EFE) Un estudi elaborat a partir de 140 mostres de pacients infectats amb la verola del mico ha conclòs que l’ADN viral es detecta amb freqüència en saliva i semen, la qual cosa contribueix a entendre millor la dinàmica de contagi i reforça el possible paper de la transmissió per via sexual.
Com es transmet la verola del mico?
Fins ara, es coneix que aquesta malaltia es transmet per contacte directe amb les lesions d’un pacient infectat o per superfícies contaminades, però encara se sap poc sobre la possible presència de virus en altres mostres biològiques, com saliva, orina o semen.
En aquest nou estudi, l’equip liderat per l’investigador de l’ISGlobal Mikel Martínez i el de l’Hospital Clínic José Luis Blanco ha analitzat precisament la presència de material genètic del virus en aquestes mostres biològiques, recollides en diferents moments, de 12 pacients amb infecció confirmada.
Una “alta càrrega d’ADN viral”
En el moment del diagnòstic, els investigadors van detectar una càrrega alta d’ADN viral en les lesions cutànies de tots els pacients, encara que també en la saliva de tots ells, alguns també amb càrregues altes, cosa que no s’havia observat amb aquesta intensitat en estudis anteriors.
“Un parell d’estudis previs ja havien mostrat presència ocasional d’ADN viral en algunes mostres i en alguns pacients, però en aquest estudi vam mostrar la presència freqüent d’ADN viral en diversos fluids biològics, particularment en saliva, durant la fase aguda de la malaltia i fins a 16 dies després de l’inici dels símptomes en un pacient”, ha explicat la primera autora de l’estudi, Aida Peiró, investigadora de l’ISGlobal.
Presència del virus en mostres d’orina, saliva i semen
Sobre les mostres estudiades, els investigadors també van detectar ADN viral en mostres rectals (11 de 12 pacients), nasofaríngies (10 de 12 pacients), de semen (set de nou pacients), d’orina (nou de 12 pacients) i fecals (vuit de 12 pacients). “Els resultats de l’estudi contribueixen a un millor coneixement sobre els mecanismes i la dinàmica de la transmissió del virus, així com el possible paper de la transmissió per via sexual“, ha destacat per la seva banda Mikel Martínez.
Segons els autors de l’estudi, la presència d’ADN viral no equival necessàriament a la presència de virus infecciós, per la qual cosa el proper pas serà aïllar els infecciosos en cada mostra per determinar la capacitat contagiosa.
No obstant això, els investigadors creuen que l’alta càrrega viral detectada en saliva o semen ja és indicativa que aquests fluids tenen potencial infecciós.
L’estudi, liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) —que impulsa la Fundació la Caixa—, ha estat publicat en la revista ‘Eurosurveillance’.
