Anotacions personals a la paret i un escut del Barça pintat en un dels racons de les antigues cel·les recorden que l’edifici EINA Bosc va ser des dels anys 80 i fins al 2012 un centre de menors. Si les parets parlessin, explicarien històries personals ben dramàtiques. Dècades abans, durant el franquisme, era l’Hogar Santa Marta per a dones fora del sistema, com les mares solteres. Ara, aquest espai carregat d’història de Barcelona, al Peu del Funicular, es reinventa com a seu de l’EINA Bosc. Acollirà les instal·lacions universitàries dels graus i màsters de Disseny i Art d’aquest centre universitari de la part alta de Sarrià, i ho farà mantenint ben visibles aquestes empremtes del passat com un recordatori per al futur.
De la repressió franquista a la creativitat del futur
L’EINA Bosc s’inaugura aquest dimarts amb l’objectiu de convertir-se en espai únic per als tallers més manipulatius dels estudiants d’art i disseny de Barcelona. Aquí es faran sessions versàtils d’arts gràfiques digitals i tradicionals, també projectes audiovisuals i instal·lacions culturals. El projecte EINA de Sarrià, doncs, creix i s’amplia gràcies a la integració d’aquest equipament centenari, que s’ha adaptat als nous usos amb una perspectiva històrica ben singular. Els dormitoris dels menors tutelats per la Generalitat es converteixen en espais de creació polivalents. L’antiga cuina del centre de dones serà el laboratori de fotografia. I la majoria d’estances mantenen la pintura original per recordar els diferents usos que ha tingut l’edifici al llarg de 100 anys.
Espai inacabat amb tota la intenció
L’interior d’aquest equipament és un espai obert, sense portes i amb les parets nues, que deixen ben visible els maons i els diferents estrats històrics de l’immoble. Instal·lacions que s’han volgut deixar “volgudament inacabades”, segons explica el director d’EINA, Pau Solà-Morales, que relata que “seran els estudiants qui decidiran com seran i quins usos tindran, en un espai de creació constant”. En aquest cas, el fons i la forma van més lligats que mai. I es va optar per “mantenir-ne alguns elements originals amb tota la intenció”, segons assenyala Manuel Cirauqui director d’EINA IDEA.
En aquest procés creatiu constant, els estudiants ja n’han modificat l’interior amb instal·lacions permanents fetes amb col·laboracions amb artistes consolidats. El projecte EMBOSCADES ha tingut la participació d’artistes com Julia Spinola, que, amb un grup d’estudiants, ha fet unes serigrafies murals que recorden les petjades de quan era un centre de menors.
Recuperació d’un edifici d’Oriol Bohigas
Les instal·lacions d’EINA Bosc integren un edifici annex construït per l’arquitecte Oriol Bohigas el 1964. Un espai que era conegut com el cosidor, perquè allà s’ensenyava a cosir aquelles dones que quedaven fora del sistema, durant el franquisme. Ara s’ha reconvertit en l’auditori i espai polivalent.
Són unes instal·lacions entroncades al territori i en permanent connexió amb la natura i, molt especialment, amb Collserola. En un futur, la intenció és que els estudiants obtinguin no només la inspiració sinó també materials maturals del parc, com fibres o elements vegetals, per fer les seves creacions.
