Onada fred 1956 Barcelona

L’ onada de fred del febrer de 1956 és una de les dates històriques relacionades amb la meteorologia més recordades a casa nostra, i també més patides donada la seva persistència i intensitat.

Una entrada de fred siberià

Un potentíssim anticicló als països escandinaus i una borrasca activa entre Còrsega i Sardenya van comportar la que es pot catalogar com la “mare” de totes les entrades d’aire fred siberià que ens han afectat.

mapa de temperatures a 1.500 m. del 2 de febrer de 1956. font: wetterzentrale

I al mig d’aquests dos grans centres d’acció, un passadís perfecte que arrencava des de Sibèria i que arribava gairebé sense oposició cap a casa nostra. El resultat, l’entrada freda més contundent que ha viscut Barcelona en la història més recent (tot i que faci ja més de 60 anys).

Dues entrades de fred encadenades

El fet és que a aquesta primera gran irrupció de fred, que va deixar-nos ja registre de fins a -6.7 ºC a l’Observatori Fabra li va seguir una altra encara de més potent, amb una pausa de només un parell de dies.

foto: Carlos Perez de Rozas- procedència Arxiu Fotogràfic de Barcelona
neu al febrer de 1956 foto: Carlos Perez de Rozas- procedència Arxiu Fotogràfic de Barcelona

A la primera entrada de fred (1 al 6 de febrer), li va seguir una altra, d’origen continental, on hi havia una Europa totalment congelada.

I és d’aquesta segona irrupció freda (dies 10 a 22 de febrer de 1956) de la que en mantenim els rècords històrics de temperatura mínima en algunes de les sèries de dades més antigues.

Els registres a Barcelona

Tal dia com avui, però de fa 65 anys, Barcelona va arribar fins als -6,7 ºC. Malgrat que aquesta és una temperatura molt baixa, no va ser la més freda del mes. El dia 11 es va assolir els -10 ºC de temperatura mínima i rècord històric de la sèrie de l’Observatori Fabra (1914-2021)

autor Carlos Perez de Rozas- procedència Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Glaç a Barcelona el febrer de 1956. foto: Carlos Perez de Rozas- procedència Arxiu Fotogràfic de Barcelona

De fet, tot el mes va ser molt fred. El dia 1, la màxima no va superar els 10 ºC, i durant la nit els termòmetres ja van baixar fins als 0,5 ºC. Aquest descens es va incrementar en els dies successius, especialment el 3 de febrer, quan el mercuri va marcar -7,7 ºC. Entre els dies 6 i 9 va haver-hi una petita remuntada de les temperatures, amb màximes de fins als 10ºC i mínimes al voltant d’1 ºC. El fred, però, va revifar i el dia 10 els termòmetres es van moure entre els 2 ºC i els -7,5 ºC.

El dia més cru va ser l’11, amb -10 ºC de temperatura mínima i -0,8 ºC de temperatura màxima. Les temperatures sota zero es van mantenir fins al dia 22 per assolir finalment una temperatura mitjana mensual de només 1.6 ºC, un fet totalment extraordinari a Barcelona.

foto: Carlos Perez de Rozas- procedència Arxiu Fotogràfic de Barcelona
font glaçada el febrer de 1956 foto: Carlos Perez de Rozas- procedència Arxiu Fotogràfic de Barcelona

En el cas de l’aeroport del Prat (dades AEMET), el mercuri “només” va arribar a -6.6 ºC el dia 11 de febrer, una dada superada pel gener de 1985 (-7.2) i el 27 de desembre de 1962 (-8 ºC), rècord de la sèrie.

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona disposa d’imatges de fred als carrers de la ciutat i de la neu acumulada (tot i que no va ser un episodi destacat en aquest sentit) a les voreres de l’Eixample o de l’avinguda de la Reina Maria Cristina. També n’hi ha de ciutadans jugant amb plaques enormes de gel en fonts ornamentals i dels mateixos brolladors completament congelats.

El termòmetre de l’òptica de Can Cottet, a l’avinguda del Portal de l’Àngel, es va inaugurar el 25 de febrer d’aquell mateix any i el fred d’aquells dies, fins i tot, va sobrepassar els -5ºC, que és la temperatura més baixa que registra l’instrument històric.