Fa tres mesos que va esclatar la invasió russa a Ucraïna i a Barcelona continuen arribant refugiats que fugen de la guerra. Entre ells, famílies amb nens i nenes que s’incorporen a les aules per enganxar-se al curs escolar. A la ciutat ja hi ha 500 infants i joves ucraïnesos escolaritzats en centres com l’Escola Pare Poveda, a Vallcarca i els Penitents. El programa ‘Via 15‘ de betevé l’ha visitada i n’ha copsat el dia a dia.
Quan érem al tren, la mare em va explicar què havia de fer en cas de bombardeig: havíem d’estirar-nos a terra i cobrir-nos amb coixins
Un dels episodis que recorda el Tykjon Butnk, de vuit anys, és quan li van ensenyar a reaccionar en cas de bombardeig quan ja era al tren escapant del conflicte bèl·lic. “La mare em va explicar què havia de fer: estirar-me a terra i cobrir-me amb coixins”, relata. És membre d’una de les 10 famílies ucraïneses que ara estan vinculades al centre Pare Poveda. Han canviat de vida en setmanes i han deixat enrere éssers estimats, com el pare del Tykjon.
“El meu marit està combatent des dels primers dies i el meu germà, també. Són a les zones més conflictives”, narra la mare, Julia Romankova. El seu és només un exemple de com la guerra ha trencat futurs i ara intenten cosir-los a Barcelona. Els infants ho fan sobretot com a alumnes mentre superen barreres evidents a classe, com l’idioma. Reben l’ajut de mestres, pares i ucraïnesos residents a Barcelona per aprendre català.
L’escola es bolca a trencar barreres lingüístiques
Els professors els acompanyen i, a diferència d’altres alumnes, repassen a fons vocabulari i gramàtica. La tecnologia és també una gran aliada: utilitzen traductors en línia per entendre’s i afavorir que tots junts segueixin la lliçó. “Ells venen amb un pla de xoc especial: tenen sortides pagades, material gratuït, beques menjador i s’ha sumat una persona més a l’aula d’acollida per treballar la part lingüística”, explica Rosa Bonet, directora de l’escola.
L’arribada dels infants d’Ucraïna també ha estat una sacsejada per a la comunitat educativa dels centres de la ciutat. Segons Elena Miras, tutora de tercer de primària, “primer ho veus molt lluny però quan venen a classe és un cop de realitat”. Tot i així, i malgrat les dificultats, els somriures s’imposen a l’aula: “S’ha creat un vincle molt bonic que, al mateix temps, és dur perquè la situació és la que és”, reflexiona Miras.
