En aquest curs 2021/2022, en què la formació professional a Catalunya s’ha vist desbordada per l’increment de la demanda d’alumnes en estudis sanitaris arran de la pandèmia, hi ha altres cicles formatius que no aconsegueixen captar l’interès dels estudiants. Aquests estudis, però, són essencials per a la indústria i el teixit empresarial.
A l’Institut Escola del Treball, referent en FP a tot l’estat amb uns 3.000 alumnes matriculats, han confirmat a betevé que tant a Barcelona com al Baix Llobregat tenen dificultats per atreure joves que vulguin estudiar per treballar com a instal·ladors d’aire condicionat, soldadors, electricistes o fusters. Són oficis poc atractius malgrat ser professions molt demandades per part de les petites i mitjanes empreses. A més, a les aules i tallers d’aquestes especialitats hi ha presència nul·la o pràcticament inexistent d’alumnat femení.
Els aneguets lletjos
Explica el director de l’Institut Escola del treball, José Luis Durán, que a l’FP es poden distingir tres casos: “Molta demanda de les empreses i molta vocació per part de l’alumnat, com en informàtica i gestió administrativa”; alguns cicles amb molta atracció per als alumnes però sense demanda empresarial, com per exemple en els estudis de videojocs o videodiscjòquei, i d’altres amb molta necessitat de les empreses però que no són atractius per als joves. “En el cas del grau mitjà de calor —calefaccions, calderes, etc.— no omplim el grup des de fa un munt d’anys“, confessa Durán.
Aquests estudis són els aneguets lletjos de la quarantena llarga de cicles formatius de grau mitjà i superior que ofereixen. Al sector hi ha “molta demanda d’electricistes, lampistes i instal·ladors d’aire condicionat, però no hi ha gent que faci la feina“, diu Adrià López, exalumne de l’Escola del Treball i ara formador de l’empresa URSA. Afegeix que “òbviament per a un noi de 16 anys és molt més atractiu un cicle d’informàtica o programació”, i reconeix que “només un 10 % dels alumnes que hi ha aquí podran acabar treballant, que és el gran drama que té el sector“.
En el cas dels cicles de formació de Fusteria i Moble “es fuig de la part romàntica” de l’ebenisteria, “realment això s’està perdent i costa de trobar“, diu Durán. L’escola aposta per la indústria 4.0, que és el que demanden les empreses. “Cobrir el relleu generacional és un dels reptes”, diu el director de l’Institut Escola del treball, i apunta a la formació dual per trobar una solució, perquè reconeix que “a les empreses els costa molt trobar un fresador o un torner”, per exemple.
On són les dones?
Un altre dels drames d’aquests estudis és la presència testimonial d’alumnat femení. Al Grau Mitjà d’Instal·lació i Manteniment no hi ha cap noia, i en el de Fabricació Mecànica hi ha únicament un 4 % d’alumnat femení, que puja fins al 18 % en el cas del Grau Superior de Fusteria i Moble i és únicament d’un 5 % en el cas del Grau Mitjà d’Electricitat. “Dels 60 estudiants que tinc només hi ha una alumna”, afirma la professora del Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Instal·lacions Elèctriques Belén Marín, i afegeix que indiscutiblement “falten referents” i creu que “les dones poden fer perfectament d’electricistes”.
