Els trajectes quotidians per carretera representen més del 10% dels accidents laborals. Són fets causats per petites distraccions, d’uns pocs segons, que poden tenir conseqüències per a tota la vida. Per això tres víctimes d’aquest tipus d’accidents s’han proposat contribuir a rebaixar la xifra de sinistres, i han fundat una cooperativa pionera per conscienciar els treballadors i les empreses.
Són la Mireia Sanz, en Josep Roca i en Xavi Romero. Tots tres van patir un accident de trànsit en un trajecte habitual i quotidià que els va causar el trencament d’algunes vèrtebres. Des d’aleshores s’han hagut de moure en cadira de rodes i abandonar les aficions que tenien, com el senderisme de muntanya, el futbol sala o els balls de saló.
En Xavi Romero, un dels tres socis fundadors de Pr3vencon, ho resumeix així: “A un quilòmetre de casa vaig agafar una corba i hi havia sorra. Anava a 50 per hora, no fa falta anar gaire ràpid per patir lesions greus. I el que va passar és que vaig caure a terra i em vaig trencar cinc vèrtebres.” La història de la Mireia Sanz, una altra de les sòcies fundadores, no és gaire diferent: “Jo anava de paquet i vam sortir de darrere d’un camió per fer l’avançament pel carril esquerre. Hi havia retenció i vam xocar directament contra l’últim cotxe que estava parat. Jo vaig sortir literalment volant cap endavant i a l’hora de caure vaig caure d’esquena i em vaig trencar dues vèrtebres.”
Després d’entomar el cop, però, es van refer i van decidir convertir la discapacitat en un tret potencial. Van començar a col·laborar en diverses xerrades de conscienciació amb el Servei Català de Trànsit, l’Institut Guttman, els Mossos d’Esquadra o també el RACC. La majoria de vegades, davant de joves alumnes d’institut o d’adults que han perdut punts del carnet de conduir o compleixen penes de presó per haver causat accidents.
Però van trobar a faltar conscienciació entre els treballadors i les empreses, com una part més de la formació en riscos laborals associats a la feina. I han constituït una cooperativa per conscienciar els conductors del risc que suposen els trajectes diaris cap al lloc de treball o durant les hores de feina.
“Si algú no ve i t’explica realment tot el que pots arribar a perdre després d’un accident, crec que no funciona. A vegades veus una persona amb cadira de rodes però no les necessitats econòmiques que té, o com ha de fer les seves necessitats, etcètera. Quan els ho expliquen directament, això els impacta”, expliquen els tres cofundadors del projecte.
Els sinistres de trànsit suposen el 10% dels accidents laborals i en el 60% dels casos tenen com a resultat la mort o importants seqüeles físiques. A més, també comporten un gran cost de recursos públics i per a la mateixa empresa.
