Davant el reforç policial als entorns dels locals d’oci nocturn per intentar reduir els delictes contra la llibertat sexual, que han augmentat a la ciutat més d’un 30 %, algunes entitats que atenen dones agredides sexualment indiquen que aquesta no és la solució, sinó que és només un “pedaç”.
Des de l’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS), la cocoordinadora Maria Sallés apunta el masclisme com el vertader “problema de les violències sexuals” i reclama “una educació de base feminista” per poder posar-hi fre.
La nostra seguretat al final només ens la pot garantir la persona que ens vol agredir. És aquí on s’ha de posar el focus: en els agressors, que deixin d’agredir; no en posar més seguretat al carrer.
Hi ha més agressions o més denúncies?
Sallés també ha parlat de l’augment de les denúncies per agressió sexual, que no paren d’enfilar-se. Ara bé, ha puntualitzat que descarta que hi hagi un augment dels delictes com a tal, sinó que el moviment feminista ha fet que les dones ara se sentin més acompanyades a l’hora de denunciar i que, per tant, ho facin més.
No obstant això, assegura que el nombre de denúncies que coneixem no és ni de bon tros equivalent a les agressions que realment acaben tenint lloc. Sallés tem que moltes agressions no es denuncien i que, si les dones denunciessin, el nombre encara creixeria més.
La submissió química, recurrent
Sallés ha afegit que ara és recurrent anul·lar la voluntat de les víctimes amb alcohol o alguna substància estupefaent. “Són els canals i les eines per arribar a la violació.” Ha recordat que mesos enrere hi havia casos en què els agressors utilitzaven les aplicacions de lligar per quedar amb dones i agredir-les. Ara, potser, utilitzen més la submissió química, ha dit. “El problema fa anys que existeix. L’agressor s’aferra al que sigui per agredir.”
Precisament, en la denúncia per violació en grup a la Barceloneta la jove agredida va arribar a l’hospital per una intoxicació etílica i a partir d’aquí es va iniciar la investigació.
