Els aiguats dels últims dies han tornat a posar a prova el clavegueram d'aquests carrers del Bon Pastor. L'aigua de la pluja entra sovint als habitatges i, fins i tot, les aigües negres retornen pels sanitaris dins les cases. Els veïns alerten que l'estat d'insalubritat d'aquesta zona és cada cop més evident. MARíA ROSA ROJAS, veïna "Entran ratas. Estando acostada por la noche me saltó una rata en la cabecera. Como me pilló durmiendo pensé: 'No puede ser, ha sido un sueño'. Me volví a dormir y al poco rato la volví a sentir. Me desperté y ¡había una rata en la habitación!" A més, expliquen que pintar les parets, reemplaçar el terra o les portes no serveix de res. Creuen que el problema és que les cases són massa velles. ZOILA CALDERÓN, veïna "Estés donde estés empieza a llover y piensas: 'tengo que ir a casa, tengo que llegar a casa, tengo que poner los trapos en el suelo, tengo que poner las cazuelillas, el paraguas en el patio...' porque sabes que va a empezar a chorrear la casa por todos los lados. Hay grietas por todos lados, no hay techo o pared que no tengan." La Zoila i la seva mare són una de les 160 famílies de la tercera fase que esperen el reallotjament. Fa 10 anys que veïns i Ajuntament van signar l'acord de remodelació de les cases barates. Llavors, es va fer una previsió de la quantitat de pisos que calia construir-hi i amb quines característiques. Però durant aquest temps les famílies han crescut i hi ha persones que necessiten un pis adaptat. Per tant, el cens inicial ha quedat desfasat. L'associació de veïns diu que si només es construeixen dos dels tres edificis previstos, no s'hi podran fer tots els habitatges de tres i quatre habitacions que ara fan falta. PAQUITA DELGADO, presidenta de l'AV Bon Pastor "Es como decir: 'juego a la lotería'. Si tengo la suerte de que se ajuste a mis necesidades, bien. Si no, ¿qué van a hacer? ¿Fastidiarse y quedarse en un piso de dos habitaciones que no sea el piso que ellos necesitan por unidad familiar o por sus propias necesidades?" Fins ara, la meitat de les 784 famílies que vivien a les cases barates ho fan ja en pisos. 10 anys més tard, però, les que encara hi són, comencen a perdre la il·lusió pel projecte.