L’ús de la medicació anticoagulant Sintrom en infants obligava, fins ara, a fer controls hospitalaris dues o tres vegades al mes, ja que en l’etapa de creixement hi ha canvis continus. Aquests controls són necessaris per garantir que els pacients mantinguin un nivell òptim d’anticoagulant a la sang i reduir el risc de complicacions com trombosis o sagnat, però impliquen que els nens faltin a l’escola i els pares s’hagin d’absentar de la feina.
“La seva vida estava medicalitzada“, ha afirmat la cap de la Unitat d’Hemostàsia i Trombosi, la doctora Amparo Santamaría. Per això, conjuntament amb el Servei de Cardiologia Perdiàtrica, van veure la necessitat d’implantar un sistema d’autocontrol de la medicació similar al que tenen les persones diabètiques: “Tenen la seva màquina a casa i es fan controls, en aquest cas, cada set dies”.
Per poder dur a terme aquest programa, primer de tot ha calgut la formació als pacients i les seves famílies. “L’educació és primordial”, diu Santamaría. El centre els proporciona la màquina i el material necessari, i amb una punxada al dit a la setmana i cinc segons, els malalts poden fer aquest autocontrol. A més, les famílies disposen d’un telèfon de suport per a qualsevol dubte o problema. D’aquesta manera, “només han de recórrer als metges quan en tinguin un o se’ls hagi d’operar, però no per controls de medicació”.
El programa es va engegar el març passat i, després dels primers mesos, l’hospital assegura que els pacients “estan encantats“. “Al principi”, diu Amapro Santamaría, “això de desprendre’s del metge fa una mica de por però ara que portem uns mesos veuen que els controls van perfectes, els nens no perden escola i ells tampoc hores de feina. Ara saben tant de la seva anticoagulació com nosaltres i el canvi a nivell de la qualitat de vida és important. Nosaltres estem molt contents”.
Vist l’èxit, l’objectiu del Vall d’Hebron és implantar el programa a més pacients que ho vagin necessitant. Són, sobretot, infants que han estat operats del cor i porten alguna pròtesi o que tenen altres patologies que requereixen l’anticoagulant. L’hospital calcula que poden ser uns quatre a l’any. També n’estan parlant amb altres hospitals que atenen nens per intentar exportar el projecte i que se’n puguin beneficiar més famílies. “És com un drets dels nens“, assegura la doctora Santamaría, “que puguin fer una vida el més normal possible i anar a l’hospital el mínim“.
