els detinguts van retirar 18.000 euros amb les 250 targetes clonades des dels dispositius instal·lats a nou caixers.
Els arrestats aconseguien duplicar les targetes de crèdit pel mètode de l’“skimming”, que consisteix a col·locar un lector de targetes a la ranura del caixer, que copiava les dades de les targetes; i una càmera que n’enregistrava el codi PIN quan els usuaris l’introduïen. Una vegada tenien les dades, intentaven treure diners dels caixers o bé venien la informació al mercat negre. Per aquesta raó, algunes de les víctimes havien rebut càrrecs al compte des de l’estranger.
La investigació va començar a finals d’octubre després que els Mossos d’Esquadra rebessin diverses denúncies per clonatge de targetes. La policia va aconseguir identificar els sospitosos amb imatges el 18 de novembre. Aquella mateixa tarda van rebre l’avís que havia saltat l’alarma a un caixer automàtic exterior de l’Eixample.
En comprovar la zona, els agents van veure els tres homes esperant en una cafeteria del davant del caixer. En escorcollar-los van trobar-los targetes falsificades i la clau d’un cotxe aparcat a prop on hi havia adhesius, un cúter, retoladors i peces que imitaven les dels caixers impreses en 3D. A més, se’ls va intervenir un plànol turístic amb 21 adreces de caixers automàtics exteriors encerclades. Els agents van fer entrades a dos habitatges de Castelldefels, on van trobar dispositius de clonatge de targetes.
Entre el 29 d’octubre i el 18 de novembre, els detinguts van retirar 18.000 euros amb les 250 targetes clonades des dels dispositius instal·lats a nou caixers. Després de declarar davant del jutge, els arrestats han ingressat a presó.
Dispositiu per clonar targetes
El sotscap de l’Àrea d’Investigació Criminal de Barcelona, Josep Antoni López Garzón, ha explicat en què consisteix el sistema de clonació de targetes, que inclou una petita càmera, una bateria i un petit disc dur que emmagatzema el número PIN de la targeta. També fan servir un lector de bandes magnètiques que els delinqüents col·loquen a la ranura per la qual s’introdueixen les targetes. López Garzón ha subratllat que, per primera vegada, les peces per amagar el dispostiu han estat impreses amb impressores 3D per simular l’estructura i el color del caixer, una circumstància que dificulta que l’usuari l’identifiqui.
