Va ser el 1965 però els doctors Josep Maria Gil-Vernet, Antoni Caralps i Jordi Vives encara recorden que els trasplantaments provocaven moltes reticiències. El ronyó que van trasplantar provenia d’una víctima d’accident de trànsit i no els va ser fàcil poder disposar-ne, però finalment l’operació es va fer, va acabar amb èxit i va obrir un nou camí. Per al doctor Gil-Vernet, aquella va ser una “aventura” en l’àmbit mèdic i humà, un repte compartit per un equip multidisciplinari. Precisament, aquesta feina d’equip i no només de “solistes” l’ha volgut destacar el conseller de Salut en funcions. Per Boi Ruiz, aquest equip va donar “un impuls a una nova manera d’entendre la medicina” que ha permès avançar fins avui, quan l’esperança de vida dels pacients és molt més alta i el perfil de donants ha canviat molt.
La parella, principal donant
Els primers tranplantaments requerien que donant i pacient tinguessin compatibilitat genètica. Va ser el cas del Liberto Razua, que l’any 1969 va poder rebre un ronyó del seu germà bessó que li va salvar la vida. Ara té 80 anys i en l’acte de commemoració dels 50 anys del primer trasplantament ha assegurat que, tot i vigilar una mica, fa una vida normal.
Avui, en canvi, n’hi ha prou amb compatibilitat del grup sanguini, i en alguns casos, ni això. Ho demostra el fet que el mateix Hospital Clínic ha fet ja més de 60 trasplantaments amb donant de grups sanguinis incompatibles. Segons Rafael Matesanz, director de l’Organització Nacional de Trasplantaments, “això ha fet que la possibilitat que el donant sigui la parella sigui la més senzilla“. Tant és així que aquesta és la relació entre pacients i donants vius en un 40% dels casos.
50 anys després
Actualment, l’Hospital Clínic destaca per l’aplicació de noves tècniques quirúrgiques, molt més segures, que han permès reduir molt la mortalitat d’aquestes intervencions. També s’ha avançat en la medicació que han de prendre els pacients per prevenir complicacions o el rebuig del nou òrgan. Ara els principals reptes de futur són, pel director de l’Institut Clínic de Nefrologia i Urologia, Federico Oppenheimer, “assolir la tolerància immunològica” per reduir la medicació que han de prendre els pacients, i especialment, “aconseguir que els propis ronyons d’una persona es poguessin regenerar després de patir una malaltia”. Un fet que evitaria la necessitat de fer trasplantaments.
