(ACN/Redacció) Dones que han tingut un càncer de mama demanen rebre suport psicològic en paral·lel al tractament mèdic. És el cas de la Mònica Roldán i la Grindel Darwich, les dues ho han reivindicat en una entrevista a l’ACN, pel Dia Mundial del Càncer de Mama, que se celebra el 19 d’octubre. La Mònica tenia 26 anys quan li van diagnosticar la malaltia, l’última notícia que esperava quan va notar un bony al pit. La Grindel se’n va assabentar quan estava embarassada del segon fill el març del 2020, en ple confinament per la covid.
El càncer més freqüent en dones a Catalunya que no entén d’edats
Les dues van rebre el diagnòstic en un moment en què la paraula “càncer” es troba lluny del diccionari vital. “Sembla que sigui una malaltia que pateix la gent més gran, però és important que, als joves, no se’ns oblidi“, assenyala la Mònica. El càncer de mama és el més freqüent en dones a Catalunya i cada any se’n diagnostiquen més de 4.600, la majoria entre dones majors de 50 anys. El seu pronòstic ha millorat molt en les últimes dècades i actualment la supervivència als 5 anys se situa per sobre del 85 %.
El primer que et ve al cap és la mort. La primera pregunta que vaig fer a l’oncòleg és si em moriria”
La Mònica recorda el diagnòstic com una “galleda d’aigua freda” en què el “món sembla que s’ensorra”. Pensava que a ella aquesta situació no li tocava.
Reivindiquen l’acompanyament psicològic
Tot i tenir el suport de la família i el “tracte delicat” dels professionals de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) va demanar suport psicològic. “Ningú t’ensenya a passar per una situació com aquesta”. Ara es troba vinculada a l’Associació Contra el Càncer i reivindica l’acompanyament psicològic. “Els professionals sanitaris intenten cuidar els detalls, però ells tracten la part mèdica i hi ha una part més oblidada que és com ens sentim”, afirma sobre un camí que descriu com a “llarg” i “difícil”, tot i que també vol transmetre un missatge de “confiança” i de “pau”. “Em va ajudar molt viure el dia a dia i no pensar gaire més enllà”, expressa.
D’aquella època Roldán també recorda sentir-se una mica observada. Ressalta que la malaltia encara sobta més en persones joves, i demana a la societat que aprengui a “normalitzar-la”.
La maternitat entre el càncer i la pandèmia
Grindel Darwich va saber que patia un càncer de mama amb 41 anys, quan estava embarassada de 33 setmanes i quan només faltaven uns dies perquè es decretés el confinament. Tenia un càncer d’estadi 2 i atès el seu embaràs van dir-li que el primer que calia fer era induir-li el part quan complís les 34 setmanes perquè pogués començar el tractament com més aviat millor. L’11 de març va néixer el seu fill, el Diego, per cesària. La Grindel el va poder veure durant un instant, abans que el nadó fos traslladat a l’UCI neonatal.
No el va tornar a veure fins al dia 15, ja que en aquells dies van fer-li algunes proves prèvies al tractament que emetien radiació i havia de mantenir-se lluny del seu fill. “Ell va néixer un dimecres i el vaig poder veure un diumenge”, apunta.
Darwich també reivindica la importància d’un acompanyament psicològic. En el seu cas, va conèixer els serveis de l’Associació Espanyola contra el Càncer gràcies a una companya que també feia quimioteràpia. “La veia tan alegre que li vaig preguntar quin era el seu secret i em va parlar de l’associació”, comenta. Reclama que els metges “prescriguin” les associacions o que es posin recursos perquè es pugui rebre una ajuda psicològica de forma paral·lela mentre es fa el tractament físic.
