Aquest dilluns se celebra el Dia Internacional del Poble Gitano. La data commemora la celebració a Londres, l’any 1971, del Primer Congrés Gitano Internacional, en què es van aprovar una bandera i un himne comuns i es va acordar treballar per demanar el reconeixement de les Nacions Unides a la comunitat gitana.
A Barcelona s’han fet diversos actes per demanar la plena igualtat de drets dels gitanos. A primera hora l’Ajuntament ha penjat el penó del poble gitano al balcó de l’Ajuntament.
Un any més, el penó del poble gitano presideix la façana de l’Ajuntament per celebrar la Diada Internacional del #PobleGitano i dona el tret de sortida a una jornada d’activitats, tradició, cultura i reivindicació. pic.twitter.com/6mp1rdhmaO
— Ajuntament de BCN (@bcn_ajuntament) 8 d’abril de 2019
A la plaça de Sant Jaume també s’hi ha instal·lat un estand informatiu per conèixer en profunditat la cultura gitana.
La Generalitat també s’ha sumat als actes commemoratius. El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha rebut el col·lectiu al Departament de Treball. Hi han participat gitanos amb diversos perfils professionals per tal de mostrar la pluralitat i la diversitat del poble gitano dins el món laboral. Més tard, el president del Parlament, Roger Torrent, ha presidit un acte institucional.
Durant l’acte, Susana Martínez, economista i gitana del barri de la Mina, ha denunciat la manca de representació política dels gitanos al Parlament. En el seu discurs ha criticat que cada any, coincidint amb el Dia Internacional, els reben a la cambra, però “mai no ens conviden a quedar-nos-hi”.
Un any més s’ha fet també la tradicional ofrena floral al Parc Fluvial del Besòs, en què hi han participat un centenar de persones.
Alerta per l’augment de l’antigitanisme a Europa
Des de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya creuen que aquest dia és un bon moment per recordar “la persecució ètnica que han patit des dels orígens els gitanos, però també les deportacions, l’empresonament i el genocidi durant la Segona Guerra Mundial”.
En un comunicat afirmen que “cal tenir present la memòria històrica de l’Holocaust perquè no caigui en l’oblit, es repari la dignitat d’un poble gairebé exterminat i serveixi com un recordatori al món d’allò que mai no hauria de tornar a succeir”. Recorden, a més, que la població gitana encara pateix discriminació i racisme i que a Europa augmenta l’antigitanisme. Denuncien que encara s’enfronten a prejudicis en molts països europeus. “A Hongria, Grècia, Itàlia, França i també a Espanya s’han produït agressions contra aquesta comunitat, moltes vegades motivades pels discursos i polítiques racistes que promouen alguns governs”, afirmen. En el mateix comunicat la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya ha recordat que l’exministre de l’Interior francès Manuel Valls (ara candidat a l’alcaldia de Barcelona) “es va negar a acollir ciutadans romanesos i búlgars d’ètnia gitana que vivien en campaments i els va expulsar del país, amb l’excusa de ser un problema de seguretat i delinqüència”.
