El desnonament de la Maia i el León, la parella de 60 anys que vivia al número 88 del carrer de Pons i Gallarza, a Sant Andreu, s’ha fet efectiu aquest dimecres, en el que ha estat el quart intent de llançament. A mig matí, una seixantena de veïns i activistes en defensa de l’habitatge s’han concentrat a les portes de l’immoble per intentar impedir que els fessin fora, però no ho han pogut evitar.
Els concentrats han intentat negociar amb la comitiva judicial, que hi ha acudit acompanyada dels Mossos d’Esquadra. Tot i que inicialment hi han anat sense unitats antiavalots, al migdia hi han arribat almenys set furgonetes policials. Els agents han anat traient els concentrats un per un i finalment, poc abans de les dues, la Maia i el León han recollit les pertinences i han abandonat per força la que fins aquest dimecres era casa seva.
El desnonament ha estat controvertit perquè qui gestiona la llar és la Fundació Foment de l’Habitatge Social, vinculada a Càritas de Barcelona. Es tracta d’una casa protegida i reservada per a famílies sense recursos, i precisament així és com hi van accedir: a través d’un programa social que, diu la fundació, no han complert. El Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu assenyala Càritas per tenir un pla de treball que no funciona i desentendre’s de la parella.
Nou anys vinculats a Càritas de Barcelona
El cas de la Maia i el León és ben conegut pel Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu, que els ha acompanyat en els diferents intents de llançament que han esquivat. Vivien en una casa de dues plantes de Pons i Gallarza des del 2015, l’any en què Càritas va derivar la família ─tots dos, una filla, el marit i un menor─ al programa Oikos de la fundació. El 2013 ja s’havien dirigit a l’entitat perquè tenien dificultats per pagar el lloguer.
Un cop dins de l’Oikos, se’ls va oferir l’habitatge de Sant Andreu en règim de lloguer social (de 280 euros al mes) i amb el compromís de seguir un pla de reinserció que els permetés millorar la seva realitat. Dos anys després, el 2017, el conflicte va esclatar. La fundació i Càritas defensen que la família va començar a incomplir el pla: no permetien cap seguiment ni tampoc van col·laborar amb els Serveis Socials municipals.
Les friccions entre uns i altres van anar escalant, i les entitats asseguren que ells van deixar de pagar la mensualitat i els subministraments. També ressalten que van sorgir problemes amb el veïnat i d’amuntegament de ferralla. Sigui com sigui, és el 2019 quan, d’acord amb la versió de la fundació i Càritas, es plantegen “recuperar” la casa per oferir-la a alguna de les 27 famílies en llista d’espera d’un habitatge.
Un desnonament polèmic i incòmode
En aquell moment, alguns membres de la unitat familiar ─la filla, el marit i dos menors d’edat─ van marxar i a la Maia i el León, afirmen les entitats, se’ls posa sobre la taula traslladar-se a un pis més petit a Can Caralleu. Segons tots dos ens, el matrimoni ho va rebutjar i va ser aleshores quan va començar el procés judicial enredat. La primera ordre de llançament va ser el març del 2021, la segona, al juliol i abans de la tercera es va tancar un acord.
El pacte (signat amb els afectats i el Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu) incloïa que havien d’entregar les claus de la casa a finals de l’any passat, que Càritas assumia el deute de 30.000 euros de la família amb la fundació i també que els donava un ajut per accedir a un pis nou. Les entitats critiquen que, a maig del 2022, l’acord no s’ha complert i justifiquen que s’hagi tirat endavant amb el desnonament.
El sindicat acusa Càritas de mentir
Amb tot plegat, els qui fan costat a la parella acusen Càritas de mentir: el sindicat subratlla que mai no ha ofert una alternativa d’habitatge a la Maia i el León i denuncia que els ha deixat al carrer. Els activistes insisteixen que l’única opció digna per a ells és un pis amb lavabo i cuina propis ─no pas una pensió o una habitació de relloguer─ i que, per això, han fet pressió fins a l’últim moment perquè el llançament s’aturés.
El Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu critica, a més, que l’Ajuntament no hagi trobat cap sortida per al matrimoni en tot aquest temps i retreu tant a Càritas com a la fundació que no assumeixin cap mena de responsabilitat i tan sols culpin els afectats de tot el conflicte. Exigeixen una “solució” en condicions per a ells i, per aconseguir-ho, el col·lectiu ja feia dies que realitzava accions: reunions, pintades i pressió a les xarxes socials.
L’Ajuntament assenyala la parella pel conflicte
Per altra banda, l’Ajuntament responsabilitza la parella d’haver arribat al llançament. Els retreu haver rebutjat “sempre” diferents recursos “adequats a les seves característiques”: habitatges socials de Càritas, de la Borsa de Lloguer de la ciutat, allotjaments d’urgència dels Serveis Socials o suport econòmic per a les despeses d’un pis que ells poguessin trobar. El consistori manté sobre la taula l’allotjament d’urgència, com ara una pensió o el CUESB.
