(ACN) Un estudi ha permès desenvolupar un anticòs que és actiu davant de totes les variants existents del SARS-CoV-2, també les subvariants d’òmicron que circulen actualment. Es tracta d’un anticòs monoclonal, una proteïna del sistema immunitari desenvolupada al laboratori, anomenat 17T2.
El treball s’ha publicat a la prestigiosa revista ‘Nature Communications’ i ha estat liderat per l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, el Centre Nacional de Biotecnologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CNB-CSIC) i la Unitat de Tecnologies de Proteïnes del Centre de Regulació Genòmica (CRG).
Els responsables de la investigació subratllen que el paper d’anticossos com aquest és clau per protegir persones immunocompromeses i amb risc elevat de desenvolupar una covid greu. Amb aquesta investigació obre el camí a dissenyar anticossos o vacunes amb capacitat contra diferents coronavirus.
Un anticòs reproduït amb enginyeria genètica
L’aïllament del nou anticòs ha estat possible gràcies a les mostres de sang d’un pacient infectat pel virus el març del 2020, durant la primera onada de la pandèmia. A partir d’aquestes mostres es van seleccionar alguns limfòcits B, les cèl·lules de la sang encarregades de produir els anticossos. En concret, es van escollir les que generaven anticossos específics contra la proteïna de l’espícula, que és la que permet al virus infectar les cèl·lules humanes, multiplicar-se i desencadenar la covid.
Mitjançant tècniques d’enginyeria genètica, els investigadors van reproduir aquests anticossos al laboratori. Un cop aconseguit, van avaluar “in vitro” la seva activitat neutralitzant davant les diferents variants del SARS-CoV-2 existents fins ara. Així, van poder seleccionar l’anticòs que aconseguia neutralitzar-se les totes, incloent-hi la XBB.1.16 i la BA.2.86, de les quals deriven les variants que més preocupen actualment.
L’investigador d’IrsiCaixa, Benjamin Trinité, han destacat que l’anticòs manté l’activitat neutralitzant davant de totes les variants i això és important perquè les darrers han incorporat mutacions que dificulten la tasca dels anticossos desenvolupats anteriorment. Per Trinité, comptar amb un tractament que sigui eficaç tot i que apareguin noves variants “pot canviar les regles del joc a l’hora de combatre la infecció”.
Per ara s’han fet proves amb ratolins
L’estudi va analitzar en un model de ratolí la capacitat terapèutica de l’anticòs però també l’activitat preventiva del nou tractament. Van certificat la seva capacitat per reduir de forma significativa les lesions als pulmons i la càrrega viral.
D’altra banda, van fer una anàlisi detallada de l’estructura de l’anticòs unit a la proteïna espícula per tal d’entendre’n el funcionament i saber com aconsegueix mantenir l’activitat neutralitzant tot i les mutacions acumulades pel virus.
Abans del seu desenvolupament per a ús en pacients farà falta fer un assaig clínic en humans. De moment hi ha una patent europea activa associada a aquest projecte.
