Avui fa exactament sis mesos que l'Alan va arribar de Mèxic. És demandant d'asil i, si tot va bé, properament rebrà el permís de treball. ALAN GONZÁLEZ "Mi objetivo aquí es tener una vida más estable, comenzar de nuevo, por así decirlo. Y pues bueno, haciendo nuevas y buenas relaciones con la gente de aquí para ir poco a poco haciendo." Amb altres persones en la mateixa situació, viu a la Casa Bloc de Sant Andreu, un espai gestionat, entre altres entitats, per la Creu Roja. A més d'aprendre idiomes o participar en programes d'inserció laboral, aquests joves d'entre 18 i 30 anys de diferents nacionalitats també tenen espais de lleure. JORDI FERNÀNDEZ, tècnic en gestió de pisos de la Creu Roja "Treballem molt que es moguin en diferents activitats que puguin apropar-les a la realitat de la ciutat o país." Tots formen part del programa d'acollida temporal que la Creu Roja ofereix a demandants d'asil. Cadascú, però, viu l'adaptació a una nova realitat amb més o menys dificultats. Malgrat tot, d'alguna manera se senten afortunats. JORDI FERNÀNDEZ "No sé si privilegiats però sí com haver superat una etapa molt difícil i trobar-se en una altra etapa que és tornar a començar però des d'un entorn que els ajuda a estar protegits i que reben molt suport." Com a persones que busquen refugi, observen amb desconcert la situació que es viu actualment a les portes del continent europeu. DIEGO SALOQ "Que estén cerrando las fronteras para que no pasen? Pues muy mal. Ahora esta situación la viven ellos pero uno nunca sabe cuando le toca a las demás personas, como lo sufrió Europa hace muchísimo tiempo. Recuerdo que mi país fue uno de los primeros que les abrió la puerta a españoles, portugueses, italianos, alemanes..." El Diego, fisioterapeuta d'origen veneçolà, desitja algun dia poder atendre totes les persones que fugen de la guerra
Vinguts de països com la Costa d’Ivori, Camerun, Somàlia i el Congo, o Mèxic, Veneçuela i Hondures, desenes de joves d’entre 18 i 30 anys conviuen en alguns dels espais que, entre altres entitats, gestiona la Creu Roja. És el cas de pisos d’acollida a Sant Feliu de Llobregat o la Casa Bloc de Sant Andreu, on també hi ha persones de l’Europa de l’Est. Algunes ja fa sis mesos que han arribat, com l’Alan, que espera rebre el permís de treball properament. “El meu objectiu aquí és tenir una vida més estable, començar de nou”, assegura, content del tracte rebut fins ara. Reconeix que l’adaptació li està resultant complicada, però explica que la relació amb la resta de companys és molt bona. D’altres, fa només una setmana que són a Catalunya.
La Creu Roja realitza aquesta tasca d’acollida, que dura aproximadament sis mesos, amb l’objectiu que les persones que hi participen puguin recomençar la seva vida, després d’una fugida del seu país d’origen, els motius de la qual prefereixen no explicar. Els eixos centrals del programa són preparar aquests joves per a la inserció laboral i l’adaptació a l’entorn. Això vol dir aprendre català i castellà, però també participar en activitats que es facin a la ciutat, per així entrar en contacte amb veïns autòctons. “Treballem molt que es moguin en diferents activitats que puguin apropar-los a la realitat de la ciutat o país”, afirma Jordi Fernàndez, tècnic en gestió de pisos de la Creu Roja.
Són uns privilegiats?
Alguns d’ells asseguren veure a les notícies que l’estat espanyol no reïx en l’acollida de persones demandants d’asil. “A mi em sembla que no és així”, confessa l’Alan. Fernàndez subratlla l’oportunitat de què gaudeixen: “No sé si privilegiats però sí com haver superat una etapa molt difícil i trobar-se en una altra etapa que és tornar a començar.” “Es troben en un entorn que els ajuda a estar protegits i en què reben molt suport”, afegeix.
El Diego, veneçolà, observa amb desconcert la situació dels refugiats que actualment es viu a Europa. “Ara aquesta situació la viuen ells però no se sap mai quan li pot tocar als altres”, diu. A més, recorda que el seu país “va ser un dels primers que va acollir espanyols, portuguesos, italians o alemanys”.
