Creix el nombre d’emigrants un 40% a Catalunya en un any

Fa més de mig any que en Jorge està a l'atur. Tota la vida ha treballat com a transportista, però veient la manca d'ofertes que hi ha a casa nostra, es proposa fer les maletes i buscar noves oportunitats a l'estranger. Un assessor de Comissions Obreres li explica què ha de tenir en compte abans d'emigrar. JORGE GILA "Lo que me da temor es estar aquí sin trabajar. Es que siendo autónomo no tienes derecho a prestaciones, no tienes ninguna paga y no se puede estar así." Comissions Obreres va posar en marxa aquest assessorament sobre mobilitat europea fa prop de dos mesos. La majoria de les consultes que reben són d'espanyols amb estudis superiors. GHASSAN SALIBA, secretari d'Immigració de CCOO Catalunya "Abans de la crisi, hi havia quadres que marxaven d'Espanya, hi havia gent preparada que marxava d'Espanya. Ara, és clar, amb la crisi, n'hi ha més, perquè ja no és tema de si es cobra poc o més, sinó perquè ja no troben feina. Hi ha gent ben preparada que està a l'atur." DILA SALAMA SIDI, assessor de CITE-CCOO "El tema de l'idioma, això no és com als anys 60, que era: 'Pepe vente aquí que aquí hay trabajo'. Ara els alemanys qualsevol conveni que signen amb Espanya o la Generalitat, el primer punt que demanen és que parlin alemany." Això s'està notant a les escoles d'idiomes. L'interès per estudiar alemany s'ha disparat, sobretot en perfils determinats com els dels enginyers. En Carlos n'és un. CARLOS BOROBIA "Realmente la situación en España es muy compleja, cada vez es más difícil encontrar un puesto de trabajo, y cada vez es más difícil mantenerlo." Els primers a marxar per la crisi van ser els immigrants. Des de l'inici de la crisi, el 2008, prop de 380.000 estrangers han optat per tornar al seu lloc d'origen o bé per buscar una nova destinació. A Càritas les peticions per accedir al programa de retorn voluntari aquest any han augmentat un 50%. S'hi acullen, sobretot, xilens, bolivians i hondurenys, que tornen a casa amb una sensació de fracàs. NATI MANZANO, treballadora social de Migracions de Càritas "Feia dos anys semblava que podien pensar que havien estabilitzat la situació i de cop s'han trobat que malgrat tenir el permís de residència, alguns les estan perdent perquè no poden tenir un nou contracte de treball. L'adaptació que suposava que ja estava aconseguida, en aquest moments han de tornar a renunciar-hi i tornar al seu país. És una acumulació de molt dolor." Els catalans, en canvi, han oposat més resistència abans de decidir abandonar el país. Els primer anys de la crisi el nombre d'emigrants es va mantenir estable però a partir de 2011 es va accentuar. L'any passat més de 9.000 catalans van prendre aquesta decisió. I encara no coneixem les xifres d'aquest 2012. ANDREU DOMINGO, sotsdirector del Centre d'Estudis Demogràfics "Amb un context que el que estem veient és d'una incertesa absoluta: no sabem si el país està intervingut o no, de cada setmana, com aquesta cada dia, veure l'agenda, efectivament, les sortides s'incrementaran. I s'incrementaran de tot tipus, d'estrangers i de nacionals espanyols." CARLOS BOROBIA "Si a mí me ofrecen un puesto de trabajo interesante con unas buenas condiciones, pues yo creo que diría que sí sin ninguna duda." JORGE GILA "La verdad es que me apetece, porque siempre he vivido aquí, pero visto lo que hay, cambiar un poco de aires..." ANDREU DOMINGO "Dintre d'aquestes generacions preparades, hi haurà gent que haurà de renunciar al seu projecte formatiu, acceptar altres treballs, que està amb una sobrequalificació. És a dir, acabaran treballant per sota de les seves possibilitats i això globalment és un malbaratament absolut de recursos i, individualment, és una biografia truncada."