Augmenten les receptes d’un fàrmac per perdre pes que només està indicat per a la diabetis

(ACN) Els farmacèutics han notat que en l’últim any ha augmentat la demanda d’Ozempic, un fàrmac que només està indicat per a pacients amb diabetis tipus 2 però que també va bé per perdre pes. Ho constata Marta Gento, del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. Gento observa que “s’ha diversificat” l’ús del medicament, tot i que de moment està fora d’indicació per tractar l’obesitat. La doctora Núria Vilarrasa, de la Societat Catalana d’Endocrinologia, espera que se n’aprovi aviat l’ús per a l’obesitat i creu que la sanitat pública l’hauria de finançar perquè no hi hagi “pacients de classe A i B”.

L’Ozempic és un fàrmac que té com a principi actiu la semaglutida, que actua de la mateixa forma que una hormona produïda a l’intestí (GLP-1) i augmenta la quantitat d’insulina alliberada pel pàncrees. D’aquesta manera ajuda a controlar els nivells de glucosa a la sang i també fa créixer la sensació de sacietat.

El fàrmac s’injecta amb una ploma i el seu preu és de 128 euros (tractament per a un mes), assenyalen des del sector farmacèutic. Està finançat pel sistema públic per a les persones amb diabetis, a qui no s’hagi pogut controlar els nivells de sucre i amb un índex de massa corporal per sobre de 30, indica Sònia Miravet, metgessa de família i especialista en pacients amb diabetis. El fàrmac es pot receptar per a pacients amb diabetis amb un índex corporal inferior, però aleshores no està finançat. 

Augment de la demanda d’Ozempic

Al taulell, els farmacèutics reben les receptes del medicament i fan una feina d’acompanyament: “Preguntem si han utilitzat alguna vegada aquell fàrmac; si saben per què és i com s’utilitza i és quan el pacient s’obre i explica si és per a la diabetis o per a l’obesitat, que moltes vegades estan relacionades”.

Vilarrasa, representant de la Societat Catalana d’Endocrinologia i Nutrició (SCEN), recorda que l’Ozempic no està indicat per a l’obesitat però els consta que s’ha utilitzat “en algunes circumstàncies determinades i concretes” amb pacients amb aquesta malaltia i afegeix que cal esperar que arribi el fàrmac per al tractament de l’obesitat. “Es necessita recepta mèdica i per a l’obesitat estaria fora d’indicació en aquest moment”, recalca Sònia Miravet, que és la vicesecretària del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB).

La gran demanda del fàrmac a escala global i el context polític i econòmic internacional van provocar problemes de subministrament durant uns mesos i, davant d’aquesta situació, l’Agència Espanyola de Medicaments (AEMPS) va haver d’emetre a l’octubre una sèrie de recomanacions, entre les quals prioritzar l’ús d’Ozempic “d’acord amb les condicions autoritzades” de control glucèmic de pacients amb diabetis tipus 2. Gento confirma que, des de mitjans de febrer, s’ha restablert el subministrament del fàrmac i ara no es registra “cap problema” de subministrament.

Vilarrasa atribueix aquells problemes a la “gran demanda” global i al subministrament intermitent i no que en “determinats casos” s’hagi utilitzat per tractar l’obesitat. Per la seva banda, Miravet recorda el perill que pacients amb diabetis es quedin sense tractament si se’n fa un ús fora de fitxa tècnica tant a Catalunya com internacionalment.

Aquesta metgessa de família explica que “sovint” acudeixen pacients als centres sanitaris demanant aquest fàrmac, sobretot pel boca-orella, tant persones amb diabetis com amb obesitat. “És important que des de l’atenció primària s’expliqui que el tractament ha d’anar acompanyat amb canvis en l’estil de vida, en l’alimentació i amb exercici físic, i que es faci un seguiment del tractament”, remarca.

Necessitat de tractaments finançats

Darrere d’aquesta situació, hi ha una incidència d’obesitat elevada, que s’apropa al 20 % a partir dels 45 anys —segons l’última Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) publicada, la del 2021—, i la necessitat d’ampliar els recursos per atendre els pacients.

“Sabem que la base del tractament és la dieta saludable i l’activitat física, però necessitem un reforç. Estem tractant els pacients amb obesitat com ho fèiem fa molt de temps amb els que tenen hipertensió, amb una dieta sense sal. No és suficient. I disposem de fàrmacs que poden ser molt útils”, recalca la doctora Vilarrasa, que és endocrinòloga de l’Hospital de Bellvitge.

La vicesecretària del Col·legi de Metges de Barcelona destaca que hi ha una demanda forta, tant de les associacions de pacients com dels professionals sanitaris, perquè els fàrmacs per a l’obesitat es puguin prescriure i estiguin finançats.

Hi coincideix Vilarrasa, que espera que en qüestió de mesos s’aprovi l’ús de la semaglutida per a l’obesitat i explica que des de la Societat Catalana d’Endocrinologia estan treballant perquè almenys en determinats casos estigui finançat. En aquest sentit, avisa de la “gran discriminació” que es pot produir si no tothom pot accedir al fàrmac, i més en una malaltia que està molt associada al nivell socioeconòmic. Segons l’ESCA del 2021, l’obesitat s’enfila al 17,8 % en els grups socioeconòmics baixos, mentre que se situa en el 9,3 % en els més afavorits.