Més d’un centenar d’organitzacions socials i ecologistes han convocat una manifestació per al proper 6 de juliol sota el lema “PROU! – Posem límits al turisme“. Amb aquesta mobilització es vol denunciar els estralls socials i mediambientals provocats per l’activitat turística i reclamar-ne la reducció.

La convocatòria —a l’altura de les Drassanes— l’han feta, entre d’altres, les entitats Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, No a la Copa Amèrica, Zeroport i Resistim al Gòtic.

Els conflictes provocats pel turisme no tenen a veure amb la gestió, sinó amb el volum”
Daniel Pardo, Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic

Manifest per a la reducció de l’activitat turística

En paral·lel a l’anunci de la mobilització, s’ha fet públic el Manifest per a la reducció de l’activitat turística signat per més de 200 noms del món de la cultura i la ciència, entre els quals els de l’antropòloga Yayo Herrero, les comunicadores Natza Farré i Laura Aznar, les escriptores Anna Pacheco i Blanca Llum Vidal i les músiques Maria Arnal i Clara Peya.

Necessitat de canvi econòmic i de decreixement turístic

Tant el manifest com la manifestació de juliol comparteixen els mateixos arguments centrats en la necessitat d’un canvi de model econòmic i de decreixement turístic. Per aconseguir-ho, els convocants i signataris del manifest demanen mesures com la fi de la promoció turística amb diners públics i de les subvencions i exempció fiscal al sector.

Es duplica la preocupació per l’impacte del turisme en la pujada dels preus i l’habitatge

També exigeixen l’aturada de l’ampliació d’infraestructures portuàries i aeroportuàries, així com de macroesdeveniments com la Copa Amèrica. Igualment reclamen la reducció l’oferta d’allotjament turístic i del trànsit de creuers fins a la seva eliminació i millora de les condicions laborals del sector turístic.

L’expulsió del veïnat i la precarització laboral, principals estralls del turisme

Els organitzadors de la manifestació asseguren que l’activitat turística genera dependència econòmica d’una indústria altament volàtil, l‘expulsió del veïnat i l’afebliment del teixit comercial. També parlen de la pèrdua dels espais comunitaris i de la precarització laboral al sector. Finalment destaquen l’agreujament de les condicions ambientals i en la crisi climàtica.

Les “cortines de fum” de la classe política

Els organitzadors assenyalen que actualment es viu “una indignació generalitzada” i que les solucions que proposa la classe política —com la gestió del turisme o la del tancament d’una terminal de creuers— són “cortines de fum” i “maneres de fer veure que es fan càrrec dels problemes”. Asseguren que els conflictes provocats pel turisme “no tenen a veure amb la gestió, sinó amb el volum”.

La Barceloneta va iniciar la revolta

Tothom coincideix que els Jocs Olímpics del 92 van posar Barcelona al mapa i van fer créixer un sector turístic que en aquell moment per volum no tenia res a veure a l’actual. Any rere any van anar arribant més i més turistes a la ciutat i el que en un principi era vist només com una font de beneficis va començar a generar també conflictes importants amb els veïns.

El got va va acabar vessant el 2014 a la Barceloneta. El barri, com la resta de la ciutat, havia patit l’esclat dels pisos turístics -oferts en plataformes com Airbnb o Homeaway-. Sobretot els mesos d’estiu s’omplien de visitants que, sovint, tenien conductes incíviques. El barri es va organitzar i mobilitzar per demanar solucions al consistori.