El consum de drogues amb la supervisió de professionals s’ha doblat en els darrers dos anys a la zona del Fòrum i, de fet, s’ha triplicat respecte al 2019. Així ho certifiquen des del Centre de Reducció de Danys (REDAN) del carrer de Llull, un espai on els usuaris poden demanar material esterilitzat —excepte la substància— i endur-se’l o bé consumir les drogues “in situ” amb l’assessorament de persones expertes.

Així, aquest centre, que va registrar 4.320 consums el 2019 (l’any abans de la pandèmia) i 5.226 consums l’any 2022, va arribar el 2023 als 12.875.

Pel que fa al nombre de persones ateses, es va passar de les 374 el 2022 a les 644 l’any passat. El 93 % dels nous usuaris són homes i el 7 %, dones.

Més punts de venda i més confiança en el servei

Francina Fonseca, psiquiatra i directora de Procés d’Addiccions de l’Hospital del Mar, situa com a probable resposta a aquest increment l’augment de punts de venda. Alhora, creu que el tràfic de substàncies es mou per la ciutat tant per la pressió policial com la que puguin estar fent “altres venedors o màfies”.

El doctor Joan Colom, subdirector de general d’Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat, parla també de nous punts de venda en la zona però hi afegeix altres factors. Per exemple, la itinerància dels mateixos usuaris d’una sala a una altra com a vasos comunicants, especialment entre les que hi ha a Sant Adrià de Besòs i la sala Baluard, al Raval.

Colom valora l’augment de consums com una bona notícia perquè assegura que prové del fet que s’està atenent millor la demanda comunitària. Apunta també a una major confiança per part dels usuaris a l’hora de consumir amb supervisió. “Valorem molt que una persona, en comptes de punxar-se al carrer de forma solitària, ho faci envoltat de professionals que poden ajudar a millorar la seva qualitat de vida”, diu l’expert.

Quasi 50.000 consums controlats menys que el 2019

Joan Colom certifica que, malgrat aquest augment, la droga que es consumeix a l’àrea metropolitana s’ha estabilitzat i encara no s’ha arribat als nivells d’abans de la pandèmia. En conjunt, i tenint en compte els cinc centres de més activitat d’aquesta zona (CAS Baluard, CAS Lluís Companys, CAS Fòrum, EPA Badalona i REDAN la Mina), els 127.655 consums de l’any passat estan encara lluny d’assolir els 174.969 dels del 2019.

La cocaïna, la droga més consumida al Fòrum

Els registres del Centre de Reducció de Danys del Fòrum situen la cocaïna com la droga més consumida tant l’any 2022 (51,2 %) com el 2023 (41,8 %). L’heroïna, en canvi, desescala posicions i passa de la segona posició el 2022 (27,9 %) a la tercera (17,5 %), superada per l'”speed ball” (combinació d’heroïna i cocaïna). Aquesta última augmenta d’un any a l’altre i passa de representar el 20,1 % (2022) al 39,4 % (2023).

Ara bé, en xifres absolutes, totes creixen del 2022 al 2023:

  • Cocaïna: dels 2.715 consums el 2022 als 5.500 el 2023.
  • Heroïna: dels 1.482 consums el 2022 als 2.297 el 2023.
  • “Speed ball”: dels 1.066 consums el 2022 als 5.173 el 2023.

El consum al carrer persisteix

Fonseca assegura que, al marge del consum amb supervisió professional, se segueixen consumint drogues al carrer perquè tant la venda com el consum es dona les 24 hores al dia i afegeix que els centres, per contra, tenen un horari. Assegura que tenir-los sempre oberts implicaria una despesa de personal i seguretat, entre d’altres.

A finals d’abril es va ampliar l’horari del Centre de Reducció de Danys del Fòrum per donar resposta a la situació d’alarma que havia despertat en la comunitat de veïns la presència de xeringues a l’espai públic. Fonseca recorda que els centres tenen equips de carrer per intentar que les persones consumidores entrin a dins dels espais i també es fa recollida de xeringues per minimitzar l’impacte en l’entorn.

De fet, el centre del Fòrum gaudeix d’un programa d’intercanvi de xeringues (PIX) pel qual es dispensa el material higiènic i es promou que es torni. En el cas del Fòrum, l’any 2023 es van subministrar 35.650 xeringues i se’n van retornar 11.823, el 33 %.

Servei integral als consumidors

L’objectiu últim dels centres de reducció de danys és reduir les malalties i la mortalitat derivades del consum de substàncies disminuir l’impacte que tenen en l’entorn. En el cas del que hi ha al Fòrum s’ha passat d’atendre vuit sobredosis el 2022 a 19 l’any 2023 i s’ha disminuït la mortalitat. Pel que fa al perfil dels consumidors usuaris dels centres de reducció de danys, Fonseca parla, d’una banda, de persones amb una “vida estructurada” que “surten de treballar, venen a consumir i se’n tornen a casa” i, de l’altra, la més prevalent, de “persones amb una situació d’habitatge molt inestable o directament en situació de carrer sense ingressos”.

El coordinador del REDAN de la Mina, Arnau Serra, explica que aquest últim grup de població usuària està fora de tos els circuits, ja que sovint no té la documentació en regla ni atenció sanitària i que al centre reben una atenció integral. Aquest treballador social afirma que el personal del centre —format per sanitaris, integradors socials i educadors socials, entre d’altres— garanteix que les persones usuàries tinguin autonomia i puguin accedir a la resta de serveis bàsics.

El recurs de l’heroïna terapèutica

En ser preguntada per si l’heroïna terapèutica podria ser més eficaç que les polítiques de reducció de danys, Fonseca aclareix que podria contribuir, d’una banda, a reduir el tràfic de drogues il·legals i, de l’altra, a millorar la salut dels usuaris (ja que consumirien una substància no adulterada). Però aquesta psiquiatra assegura que aquest tractament, en vigor en països com Suïssa, només està indicat per a persones que segueixen un tractament però no els està funcionant.

Rècord històric a Catalunya: 15.734 inici de tractaments

Des de l’Agència de Salut Pública de Catalunya destaquen que durant l’any 2023 a Catalunya 15.734 persones van iniciar tractaments per addiccions i asseguren que es tracta d’un màxim històric. Aquestes demandes són ateses en els 63 centres d’atenció i seguiment (CAS) de Catalunya. El 44 % dels tractaments són per alcohol, mentre que la cocaïna representa la segona droga (24 %) que ha portat a iniciar un tractament. En tercer lloc el cànnabis representa un 14 % del total i l’heroïna marca un mínim històric amb un 7,5 % del total.