Lluny del debat que ha protagonitzat el Raval pel consum al carrer, la droga ha repuntat també als límits més oblidats de la ciutat. A la Mina, a Sant Adrià de Besòs, no només és evident als solars i descampats on s’acumulen xeringues i restes de dosis. L’increment “progressiu” també s’està notant en el nombre d’usuaris que acudeixen al centre de reducció de danys, el REDAN, per consumir la droga que sovint acaben de comprar al mateix barri.

Com la Sala Baluard del Raval, l’equipament els ofereix un espai controlat i material higiènic per prendre-la de forma segura, amb la idea sobretot d’evitar el risc de mort per sobredosi. Entre 70 i 80 persones hi estan fent actualment cada dia uns 180 consums de mitjana, segons la coordinadora del REDAN, Noemí González. “Van augmentant a poc a poc tot i que estem encara en un ritme inferior al d’abans de la pandèmia”, assegura.

La sala de consum és un espai controlat amb capacitat per a una desena d’usuaris

En total, el 2021, uns 1.200 usuaris diferents van fer uns 39.000 consums en aquest centre de la Mina. “Aquest novembre ja havíem superat aquesta xifra”, explica en espera de tancar l’any Francina Fonseca, directora d’addiccions del Parc de Salut Mar, que gestiona el REDAN. És el segon centre de reducció de danys amb més activitat de Catalunya, només per darrere de Baluard, però el primer en sobredosis ateses (81 l’any passat).

La recollida de xeringues al carrer bat rècords

El programa d’intercanvi de xeringues és un altre dels serveis que s’ofereixen. Aquí se’n van distribuir el 2021 més de 180.000 de noves, segons dades del Departament de Salut (més del doble que a Baluard). Als consumidors se’ls demana a canvi que en retornin d’utilitzades, però no sempre és possible i moltes acaben a la via pública. Diversos equips de diferents equipaments i administracions hi treballen per recollir-les.

El servei d’educadores de carrer de l’Ajuntament de Sant Adrià és un dels que fa aquesta tasca. “Varia en funció de la venda, però podem arribar a recuperar-ne un centenar en un dia”, afirma Sara Parrilla, que forma tàndem amb l’Andrea. Aquest és, de fet, un dels indicadors més evidents del repunt del consum a la Mina.

Amb dades municipals fins al novembre, s’havien recollit ja aquest any 55.000 xeringues en tot el municipi de Sant Adrià (tot i que la gran majoria són a la Mina). La xifra supera àmpliament no només els registres dels dos últims anys, sinó també el del 2019 (38.600).

“Kit” de material higiènic nou que es proporciona als usuaris del REDAN

Sobre el perfil dels consumidors es tracta sobretot de persones en una situació de precarietat i vulnerabilitat greu, que dormen al ras o ocupen algun habitatge, i molts procedeixen de països de l’est “i en especial de Geòrgia”, explica Parrilla.

A prop d’on hi ha la venda

Des del REDAN reivindiquen la feina del centre i destaquen que si no existís, “les xeringues, els consums i les sobredosis, tot passaria al carrer”. Davant de les crítiques d’alguns veïns per la presència de la sala al barri, González i Fonseca defensen que aquests centres han d’ubicar-se on hi ha els punts de venda perquè “està estudiat que entre la compra i el consum no passen més de 10 minuts”. “No venen aquí perquè hi som nosaltres, sinó perquè compren la droga a la Mina.”