JORDI VALMAÑA, director general de Cementiris de Barcelona "Ens trobem precisament a l'antiga Sala de Juntes del cementiri del Poblenou. És un edifici que també es va construir a l'any 1828. També va estar dissenyat pel mateix arquitecte del cementiri, Antonio Ginesi. Aquí es reunia el comissionat de cementiris de l'Ajuntament de Barcelona. Quan es va deixar d'utilitzar com a Sala de Juntes, es va utilitzar com a arxiu del cementiri. Ho va ser fins a la dècada dels 80. El seu estat de deteriorament ho va fer impossible i es va tancar al públic. Fins ara, que s'ha tornat a obrir. En tot moment, la recuperació d'aquest patrimoni arquitectònic de Barcelona s'ha fet sempre respectant l'esperit original, els elements arquitectònics i escultòrics originals de l'edifici. Per exemple, veurem que tots els dibuixos de marbre que hi ha a les parets d'aquesta antiga Sala de Juntes són els elements originals, els que hem pogut ara redescobrir. Ara està obert i es pot utilitzar dins de les rutes culturals que fem els diumenges en aquest cementiri, on es pot veure aquesta exposició de peces escultòriques d'autors importants de Barcelona."

L’arquitecte del cementiri del Poblenou, Antonio Ginesi, va decorar amb molt de marbre i en estil neoclàssic aquesta sala destinada a acollir les reunions del Comissionat de Cementiris. L’edifici es va construir l’any 1828.

Quan es va deixar d’utilitzar com a Sala de Juntes, es va convertir en arxiu del cementiri. El seu deteriorament va fer impossible que s’hi continuessin guardant els documents oficials i va haver de clausurar-se. Ara, després d’una reforma integral que n’ha respectat tots els elements arquitectònics i escultòrics, s’ha tornat a obrir al públic. A més, a dins s’hi han instal·lat diverses escultures d’autors importants, que es podran visitar dins de les rutes culturals pel cementiri del Poblenou que s’organitzen cada diumenge.

El cementiri del Poblenou també ha reobert recentment la capella, que havia estat tancada durant els darrers 40 anys. Construïda el 1819, és obra del mateix arquitecte, Antonio Ginesi.