(ACN) La justícia ha condemnat el Servei Català de Salut a abonar 34.400 euros a un pacient que va haver de pagar aquesta quantitat perquè un hospital privat li fes una reconstrucció de còlon i li retirés la bossa recol·lectora externa que duia. L’home va recórrer a la sanitat privada perquè el CatSalut va desaconsellar la intervenció i va estimar “que no es podia fer res més”.
La sentència apunta que no era cert que haguessin finalitzat tots els tractaments i operacions per assolir la cura i ha remarcat que el cas s’ajusta als supòsits “d’assistència sanitària urgent i de caràcter vital” previstos al Sistema Nacional de Salut.
Sant Joan de Déu va desaconsellar l’operació
Al demandant, un home de 59 anys, se li va practicar una colostomia a l’agost de l’any 2018 com a conseqüència de la qual se li va aplicar una bossa recol·lectora que li havia de ser retirada als pocs mesos, quan finalitzés el tractament de reconstrucció del còlon.
El febrer del 2019, però, una primera intervenció de retirada de la bossa va acabar sense èxit i quatre dies després, va haver de ser intervingut novament a causa d’una peritonitis aguda.
L’equip mèdic responsable del tractament a l’Hospital Parc Sanitari de Sant Joan de Déu va comunicar-li que no procediria a retirar-li la bossa en considerar que una nova operació “era del tot desaconsellada”. El centre sanitari va informar a l’afectat que havia d’acceptar conviure de per vida amb una bossa de forma permanent, malgrat que des del principi se li havia informat del caràcter provisional.
El demandant va recórrer a la sanitat privada
Davant la negativa de l’hospital a facilitar que pogués accedir a una segona opinió d’un professional del servei públic, aquest va acudir a la sanitat privada on un segon equip d’especialistes va considerar que es podia “revertir la situació”.
Al novembre del 2020, l’afectat va passar per una nova intervenció, en aquest cas a l’Hospital Quirón de Barcelona, on li van retirar la bossa “amb bona evolució”. Tot plegat va permetre que l’home pogués “reincorporar-se al seu lloc de treball i tenir una vida normalitzada”.
“Assistència sanitària urgent i de caràcter vital”
La sentència també relata que després, el Servei Català de Salut va denegar la sol·licitud de reemborsament de la despesa de més de 34.400 euros en considerar que la sol·licitud no s’ajustava “als supòsits d’assistència sanitària urgent, immediata i de caràcter vital”.
En aquest sentit, el jutjat social 21 de Barcelona considera acreditat que el cas sí s’ajusta a la normativa i que el CatSalut ha d’abonar l’import demandat. La sentència recull que “l’expressió urgència vital no ha de limitar-se a quan es trobi en perill la pròpia existència”, sinó també quan aquesta urgència “influeixi en algun dany irreparable a la integritat física i sempre que existeixi impossibilitat de resoldre-ho amb la mateixa urgència”.
També recorda que la negativa de la sanitat pública va tenir un impacte en “l’efecte anímic i emocional” del pacient, que li va suposar reconèixer que es veuria obligat a portar tota la vida la bossa externa.
